Mor Paracels, alquimista (1541)

Tal dia com avui mor el famosíssim Paracels, és a dir, Felip Aureolo Theophrastus Bombastus von Hohenheim, alquimista i metge suís (Einsiedeln, 1493), el qual aplicava una terapèutica basada en una pretesa correspondència entre el món exterior, macrocosmos, i les diferents parts de l'organisme humà, microcosmos. Amb fama de bruixot, aquest enigmàtic personatge va veure com creixia el nombre dels seus adeptes i dels seus enemics. Son pare, metge i ocultista, també famós, l'havia iniciat des de la primera infantesa, i ja en el baptisme, donant-li el nom de Theophrastus, en memòria de l'homònim Tyrtamos d'Eresus, a qui admirava profundament. També Paracels tenia la seva especial significació puix volia dir, amb aquell nom, son pare, que el seu fill seria més famós que Cels, el metge de l'Emperador August. Curiosa és l'obra de l'alquimista. Escrivia, per exemple, «L'Spiritus Mercurialis és l'únic esperit actiu dotat de les propietats màgiques que he rebut de Déu per les forces que ell posseeix, ja que pot adquirir tota mena de formes. És animal perquè dóna vida a l'Animàlia; és vegetal perquè dóna vida als Vegetabília. Per ell creixen els arbres, el fullam, les herbes, les flors... És mineral perquè és el principi de tots els minerals, de tots els metalls; és astral perquè ve de dalt a baix i procedeix dels astres, dels quals fou per tant impregnat; és universal perquè fou creat des d'un començament; és el Verb perquè ha sortit de Déu mateix; és, per tant, intel·ligible, perceptible i el Primum Mobile de totes les coses; és la pura naturalesa, sortida de la llum i del foc, transportada després i integrada a les coses inferiors...».