«Res d'allò que cont és autobiogràfic, però sí històric i cert», apunta Carrió, que explica: «Els que ens enfilam als seixanta anys, recordam l'odissea que havíem de passar per arribar des d'Artà a Palma. Pols, pedres, sotracs... Hi havia gent que no anava mai a Ciutat i que moria sense haver-se mogut del poble». Amb aquestes idees al cap surt el títol del llibre, que intenta fer «una recordança del temps passat».
Les històries que conta Carrió estan «basades en personatges d'Artà, en la realitat del poble» i són «retrats fets des de l'enyorança, que evoquen les persones que arreu de la meva vida he estimat».
Tan sols el dia de la presentació del llibre ja se'n van vendre cent cinquanta exemplars, tot un èxit, que l'escriptor celebra: «estic molt satisfet, perquè la meva passió és escriure i m'agrada poder arribar a la gent i mirar de reflectir el batec del poble, el seu caire pintoresc que no s'ha de perdre». Assegura que el fet d'escriure és per a ell «una teràpia».
Cristòfol Carrió pateix de parkinson fa quinze anys. Un dia es va adonar que podia treure de dins tot allò que l'angoixava a través de la ploma i el paper i gràcies a això va publicar l'any 1991 -a nivell local- el seu primer llibre titulat Sentiment de Malalt. Quatre anys després va viatjar a l'Havana, on va viure una experiència humana i terapèutica que el va dur a escriure el seu llibre de poemes Sentiments i records.
A través de l'escriptura, Carrió manifesta tot allò que pensa «que ha de ser el món i la gent». Explica que als relats que conformen De quan Ciutat queia enfora intenta fer una «prosa poètica i sentimental, més madura» que la primera poesia descriptiva que escrivia abans.
Escriptor autodidacta, Carrió és «poeta des de sempre», perquè de petit ja escrivia poemes, que no conserva: «el primer que vaig guardar és de quan tenia 16 anys».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.