Miquel Ferrà i Martorell26/08/03 0:00
TW
0

Neix a Bolonya, la mateixa ciutat italiana on moriria el 1920 August Righi, un dels físics més importants que ha tingut aquell país. Segons la nostra fitxa, Righi «es va interessar per les radiacions electromagnètiques i, de seguida, pels experiments desenvolupats per Hertz, i demostrà que les ones hertzianes, almanco les de longitud d'ona més curta, es troben subjectes als fenòmens de reflexió, refracció, polarització i interferències, de la mateixa manera que la llum. Això significava com a prova final que les ones de ràdio no eren diferents de les de llum en la seva naturalesa, sinó en la seva longitud d'ona. Tals experiments demostraren l'existència d'un espectre electromagnètic.»

Per tant, el món de les ones electromagnètiques no va ésser tasca d'un sol investigador sinó que, com podem comprovar, els descobriments i els invents dels uns completen els que han fet altres. La nostra vida és molt curta i la ciència és llarga. Així ho veien Georg Popp i el doctor Heinrich Pleticha a la seva obra Wir leben seit fünf sekunden, és a dir, que vivim des de fa cinc segons en la història de l'Univers, i afegeixen: «Què són cinc segons en la història d'un ésser humà? Només en llegir aquesta frase ja han passat. Com en tan breu espai de temps pot estar inclosa la teva vida i la de tots nosaltres? La vida d'un home dura, per terme mitjà, uns seixanta anys, és a dir, devers 1.892.160.000 segons...

Potser creim massa fàcilment que són evidents les coses més meravelloses, perquè no ens prenem la molèstia de referir-les d'alguna manera a la nostra vida diària. El mateix s'esdevé amb la història de l'Univers i de la vida humana. Quina edat té l'Univers? Tan senzilla com sembla la pregunta i, així i tot, és difícil contestar-la exactament, puix que encara no han aconseguit els investigadors trobar-hi una limitació exacta. Les apreciacions van dels 3.000, 5.000 i 8.000 milions d'anys. I això es diu tan fàcilment! 5.000 milions d'anys! Se t'ha ocorregut mai comptar des d'un a cinc mil milions dedicant només un segon a la xifra de cada any? Per a realitzar la teva ocurrència, haries d'estar comptant sense interrupció durant cent cinquanta-vuit anys...»

Sí. La vida és curta i la ciència, llarga.
«I en aquella època tan remota, gairebé inimaginable, començà a lluir en l'obscuritat de l'Univers un nou astre -la Terra. Els erudits calculen la seva edat entre dos mil i tres mil milions d'anys. El globus incandescent es refredà, passaren novament milions i milions d'anys, i començà a aparèixer la vida sobre la Terra. Passats milions d'anys més, trobam les primeres petjades de l'ésser humà, amb una antiguitat oscil·lant entre un milió i sis-cents mil anys...» Però no oblidem que d'entre tots els éssers vius que coneixem, només l'home és capaç de fer aquest càlcul, de mesurar la pròpia vida, de constatar la pròpia mort. I, com en una escala de milers i milers de graons, un home inspirat posa un graó i espera que un altre, quan ell ja no hi és, en posi un altre. És l'escala infinita de la ciència.