El tresor artístic dels presos republicans

Segons va informar el seu fill, Ricardo Fuente Caamaño, al costat de les esmentades obres se n'han localitzades d'altres fetes per diversos artistes espanyols de renom durant la II República i la Guerra Civil, que es pretenen exposar pròximament en una mostra que tindrà caràcter itinerant.

En la relació d'autors figuren, entre altres, Gastón Castelló, Miguel Abad Miró, Miguel López, José María Torregrosa, Melchor Aracil, Ricardo Fuente, Manuel Gonzalo Santana, Francisco Hernández Rodríguez, Vicente Albarranch, Ramón Marco, Eusebio García, Vicente Olcina, Vicente Bautista Belda, Joaquín Sama i Andrés Martínez de León.

L'existència en un pis del carrer Guzmán el Bueno de Madrid, antic estudi del dibuixant Ricardo Fuente, de les carpetes amb centenars de dibuixos, esbossos, portades, cartells, il·lustracions, còmics i pintures, realitzats per una dotzena d'artistes, posa de manifest la importància de la tasca duita a terme a les presons franquistes pels artistes republicans.

El pis és l'habitatge de la militant comunista Carmen Caamaño, dona de Ricardo Fuente i governadora civil d'Albacete en la guerra, que durant bastant temps va estar tancada a la presó de dones d'Alacant en companyia del seu bebè, Ricardo, nascut a la localitat alacantina de San Juan el 1939.

Per Ricardo Fuente, l'activitat d'aquests artistes republicans va ser «exemplar, perquè la seva producció va posar de manifest l'esperit de lluita, la dignitat i la fortalesa d'uns creadors fidels a uns principis morals i a una ideologia republicana».

Fuente, de 64 anys, va explicar que la major part de les obres reunides van ser realitzades al Reformatori d'Adults d'Alacant pel seu pare, i d'altres li van ser regalades per altres presos republicans, com Vicente Olcina, Melchor Aracil, Gastón Castelló o Miguel Abad.

L'edifici del Reformatori d'Adults d'Alacant, seu actual del Palau de Justícia, es troba situat a l'avinguda d'Aguilera, a la barriada de Benalua.

Es va inaugurar el 1926 i passaria als annals de l'àmbit carcerari espanyol de la guerra per haver allotjat a les seves cel·les el fundador de Falange, José Antonio Primo de Rivera, afusellat al seu pati el 20 de novembre de 1936, i el poeta Miguel Hernández, mort l'any 1942 a la infermeria del centre.

En acabar la Guerra Civil, hi van ser reclosos nombrosos artistes que procedien de diverses ciutats espanyoles, els quals van ser capturats en el port d'Alacant quan tractaven d'exiliar-se a Algèria i que van aprofitar la seva estada allà per desenvolupar el seu talent creador.

Alguns dels artistes presos republicans van morir a la presó a causa de malalties, com el pintor il·licità Vicente Albarranch i el poeta i «dibuixant» aficionat Miguel Hernández.

A parer dels experts, es tracta de la més important col·lecció existent a Espanya d'obres realitzades a les presons per republicans en finalitzar la Guerra Civil, en les quals es reflecteixen les seves preocupacions, inquietuds i el seu estat d'ànim, ja que molts d'ells estaven condemnats a mort.