-Aquesta exposició està conformada pels darrers quadres que he pintat, a Mallorca, perquè jo visc la meitat del temps aquí i l'altra meitat a París. Són tots d'enguany, excepte uns papers molt grans que els vaig realitzar a França, perquè estan fets amb impressió digital i la màquina només la tenc allà.
-Sí, la immobilitat, atrapar un gest i congelar-lo. I també el silenci de la pintura: no és quelcom que sigui un aldarull. Justament això és el que en principi reivindic, aquesta espècie de posició callada i silenciosa. Una part de la bona pintura ha de tenir un efecte que gairebé cura, i això ho diu molt Tàpies.
-No sempre. La idea és crear imatges suggerents i és cert que totes les coses surten d'algun lloc, però això de vegades no té cap importància. De vegades em demanen si hi ha alguna diferència en crear a París o a Mallorca i jo sempre dic que no gaire, perquè jo no faig una pintura impressionista. Segur que un poc influeix, perquè la llum és diferent, l'organització vital també... Però no és quelcom automàtic. A més, el llum el du un a dins o no el du. Hi ha gent que va a les palpentes sempre i altra que no.
-Podríeu explicar-nos en què consisteix l'exposició?-I què ens podríeu dir de la temàtica?
-Som un pintor abstracte i faig imatges, que poden suggerir diverses coses en cada un dels espectadors. El que he intentat sempre, i és una cosa que m'interessa en qualsevol art, és l'el·lipsi: que allò que es representa com a objecte artístic sigui com una empremta, que et mogui a acabar aquell procés. Un rastre on cadascú intenta reconstruir el seu món.
-Us interessa especialment quelcom més de la pintura?-Tàpies es troba entre les vostres influències...
-Sí, m'agrada molt i el vaig conèixer de molt jove. Sempre he pensat que és un dels millors artistes del món. Ell parla molt també de la contemplació, que és un terme que sempre té connotacions religioses, però que en aquest sentit no les té. Contemplació per posar-te davant una imatge i pensar o, com diu ell, per curar-te o ser millor.
-Com explicaríeu la vostra evolució?
-Els artistes sempre anam avançant i després et dones un temps de reflexió i tornes a incorporar coses que havies deixat enrere. Sempre és una recuperació dinàmica. Sempre intent que les formes puguin tenir una lectura plural: en alguns moments poden ser flames, cabells o objectes que suren... Però no vull donar un sentit únic a les imatges, vull que tenguin la capacitat d'estimular la imaginació dels espectadors.
-Què és per a vós la pintura?
-És una experiència gojosa, però que no té a veure amb l'optimisme, perquè no són moments per sentir-se optimista. Precisament per això, es tracta d'anar un poc a la contra, no contribuir a la depressió general. Es tracta d'intentar provocar una visió gojosa i per això m'agrada utilitzar els colors brillants i posar-los en relació. No és que vulgui fer una pintura poc seriosa, però no crec que per ser seriosa hagi de ser gris o negra o marró.
-A la vostra abstracció s'hi arriba a partir de figures que es van transformant?
-Què cercau amb el vostre art?
-Tal i com jo conceb el fet de dedicar-me a això, no és que tengui un projecte que vaig desenvolupant pas a pas fins arribar a un lloc. No, jo estic donant-li temps perquè em duri tota la vida, perquè sinó s'acabaria demà. La pintura és devorar-se.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.