Miquel Ferrà i Martorell15/08/03 0:00
TW
0

Tal dia com avui neix a Halifax, Nova Escòcia, el dibuixant Harold Foster, creador d'un dels personatges de «còmic» més universals: El Príncep Valent. Aquest fill de ficció, pujaria al cim de la fama, amb milions de lectors i per tant, milions de dòlars i una vida de confort que li durà fins al final dels seus dies, el juliol de 1982 (les mateixes xifres del seu any de naixença). També han estat molt celebrades les seves il·lustracions de «Tarzan», tot seguint la literatura d'Edgar Rice Burroughs. Però, abans d'aquestes triomfals experiències, ho havia passat difícil, amb una infantesa i jovenesa mancada de moltes coses. Tanmateix, pogué viure l'aventura en primera persona que llavors li seria tan útil per als seus guions. Pogué navegar en barca per aquella costa atlàntica i també, seguint son pare, aprengué a anar de cacera pels boscs de Nova Escòcia. Era encara un adolescent quan la seva família es translladà a viure a Winnipeg i allà, Harold hagué de compaginar els estudis amb la feina de repartidor de periòdics. Passats els anys, treballaria de comerciant i després d'il·lustrador per a un magatzem de venda per correspondència. El 1913 decidí dibuixar pel seu compte. Els seus dibuixos tingueren un cert èxit i això li va permetre de casar-se. Fruit del matrimoni foren dos fills. Quan estava a punt d'esclatar la Primera Guerra Mundial, els Foster es translladaren a Ontario i allà esperaren el dia de la victòria. El 1921 Harold sent la necessitat de més cultura tècnica en la seva feina i viatja amb els seus a Chicago.

El dibuixant canadenc es matriculà aleshores en l'Acadèmia de Belles Arts i després en l'Acadèmia Nacional, quelcom que augmentaria les seves possibilitats professionals i la confiança en si mateix. Els Estats Units li dugueren bona sort. El 1936 el contractava el «King Features» per publicar el seu «Príncep Valent», una feina que tindria ressò internacional. La qualitat del seu dibuix, la documentació històrica dels seus guions, es guanyaren la fidelitat del públic. Fou premiat amb el «Silver Lady», una mena d'Oscar dels dibuixants i el 1965 era elegit membre de la «Reial Societat de Belles Arts de Gran Bretanya», ja que els seus còmics són la versió moderna de la «Matèria de Bretanya», és a dir, de tota aquella literatura i pintura de l'utòpic regne de Camelot, dels Cavallers de la Taula Rodona, del rei Artús i la reina Ginebra, de la fada Morgana i del mag Merlí.

Prenim unes paraules del mestre: «Mai no us heu de cansar d'estudiar. Dins cada ofici, dins cada dedicació, dins cada feina, hom ha d'estudiar cada dia i sempre seguit amb el mateix entusiasme. Hi ha massa coses que ignoram i que tenim necessitat de saber. El Príncep Valent és l'home que m'hauria agradat ser. Es clar que es tracta d'una ficció, d'un ideal, d'un símbol. Però el meu esperit està ben identificat amb el personatge. Si teniu un bon coneixement sobre la major part de les coses que us envolten, experimentareu una major felicitat a través d'aquelles. No hi ha res més trist que una persona dedicada a una sola rutina. Per part meva, estic content de poder contribuir, encara que només sigui a través de les historietes, que molts dels meus lectors tenguin un major coneixement del que és el passat de l'home. Això és, per a mi, haver triomfat».