Miquel Ferrà i Martorell05/08/03 0:00
TW
0

Bartomeu Ferrà dibuixa un avantprojecte d'urbanització d'aquest Molinar de Llevant, des del Baluard del Príncep o de Bala Roja fins a la cala del Portitxol, amb passeig per a carruatges, avinguda per a vianants, instal·lacions per a banys públics, una sala de concerts, jardins, fondes, un establiment terapèutic i una església.

L'escriptor Gabriel Maura i Montaner, en el seu llibre de crítica de costums Aigoforts o Proses ciutadanes, parlava de l'habitual anada estiuenca de molts ciutadans del segle passat a les «casetes», és a dir, a segones residències situades fora del recinte emmurallat de la capital. Entre d'altres coses, escrivia que aquests estiuejants, «encara que visquen a sa caseta, solen esser homos de molts o pocs estudis, i no tenen fe en sos miracles de s'hortet: estan desenganats de sa vida artificial i no poden creure que sia molt natural sa que fan a Son Sardina, el Terreno, Son Serra o es Molinar...».

És clar que aquest darrer barri va néixer a l'ombra dels seus molins de vent, cara a la mar, amb més perspectiva d'endurida feina que esplai de ciutadans amb ganes d'estiuejar. Moliners i pescadors donaven, doncs, significació i caràcter a la zona. Actualment, es Molinar, que havia patit un greu procés de degradació en els anys 60, torna a esser el que fou. Compta amb platja (Can Pere Antoni), un port per a petites embarcacions (es Portitxol), una zona hostalera i de restaurants especialitzats en peix i marisc, i el que és més interessant, conserva part de la típica arquitectura de les cases baixes amb porxades davanteres i quasi sempre emblanquinats els murs. Una fita important fou la construcció de la seva església, una obra més del gran arquitecte Guillem Forteza i que data del 1924. És un edifici de planta basilical, imitació paleocristiana a l'interior, tot combinant aquest eclecticisme amb les façanes barroques de la part de fora.

Hem d'afegir que contribuí de forma notable a l'augment en demografia i importància del Molinar, la construcció a Can Pere Antoni de la Central elèctrica II de la companyia Ahlemeyer.

Per altra banda l'escriptor i pintor Santiago Rusiñol, en el seu llibre L'illa de la calma, dedica al Molinar algunes de les seves millors pàgines, on diu, admirat: «Tirant enllà, seguint la platja que forma el braç de la badia, es veuen, estenent les ales, un rengle de molins de vent».

Evocadora del Molinar d'ahir són algunes pintures de Joan Bauzà (1844-1915), com és ara, Nins jugant a vorera de mar, Mariner mallorquí, Gent a la platja, etc.