TW
0

M.ROSSELLÓ.Palma.
Els bonics carrers de la Llonja palmesana tenen un encant especial, una olor que no es pot comparar a cap altre barri de la ciutat. És una olor forjada al llarg dels anys amb una humitat que es troba aferrada a les parets i que ho impregna tot. Si ens hi endinsam, els seus carrerons ens mostren locals i bars a vegades no gaire coneguts, però que s'omplen cada dia d'adeptes a la bona música. Com el que és la Llonja, un barri on l'oferta musical és de qualitat. Aquest seria el cas del Jahfarai per als amants de la música reggae. A la nostra ciutat no abunden els llocs on es pugui gaudir d'aquest tipus de música i un dels més coneguts és el Jahfarai, una paraula que és com una salutació rastafari i que significa «alabam la mare natura».

Tot el que es veu a dins és peculiar i al mateix temps d'un mateix estil. Els seients, ja siguin tamborets o cadires, estan tapissats amb pell de lleopard, cosa que li dóna un toc molt tribal. Les parets estan folrades d'un canyís molt fi i el sostre està cobert per fulles de palmera al més pur estil de les barraquetes platgeres de Jamaica. Per acabar d'adobar-ho, les parets estan plenes de motius que recorden el món rastafari: banderes de Jamaica, fotografies de Bob Marley (omnipresent en tots els racons del Jahfarai) i una bandera vermella enorme amb una foto d'Ernesto Che Guevara que presideix la sala.

Encara que no sigui un dels locals més coneguts de la Llonja, el Jahfarai ja fa sis anys que està instal·lat al carrer Sant Feliu. L'obrí Laure Sodeinde, un nigerià que es posà com a fita portar el reggae a Palma, una música que fins aleshores no disposava de cap local mític on poder escoltar-la i on els seus adeptes s'hi poguessin trobar com a casa. En un principi no es tractava només d'un bar de copes, sinó que també era un local de música en directe que s'omplia sempre que hi havia concert. Però com sempre, les coses bones mai no duren i un dia l'Ajuntament es plantà i digué que s'havien acabat els concerts al Jahfarai. Les ordenances municipals diuen que un local sense camerinos no pot oferir música en directe. Per tant, si no hi ha un lloc on els artistes es puguin canviar, no hi ha concerts. I així fou com un dels pocs locals que portava el reggae a Palma hagué de deixar de banda els directes. Un simple problema d'espai o un petit problema de comprensió. Les coses són així.

De tota manera, la gent mai no li ha donat l'esquena. El local continua omplint-se i cada cop són més famosos els seus còctels i les seves exòtiques festes. Còctels que porten noms exòtics relacionats amb el món rasta, com són eReggae therapy, Africa fashioned o Rasta's favourite. I festes tan especials com la de la lluna plena o de la caipirinha, que se celebren un cop al mes i on es poden degustar per un mòdic preu les millors mescles de la casa i les seves especialitats.

Així, doncs, en aquests sis anys d'existència el local s'ha anat fent un lloc dins de la Llonja. La gent el coneix i els clients que hi van repeteixen, guiats pel bon ambient i la bona música que s'hi gaudeix. També hi influeix el bon quefer de Laure, una persona que sap tractar la gent i que ajuda que es decideixi a tornar-hi. I si a més s'hi suma un local ben decorat i diferent, el còctel ha de tenir un èxit forçós. El secret està en l'originalitat. I el Jahfarai la té.