Neix el Nobel Charles Richet (1850)

TW
0

Neix a París, tal dia com avui, el fisiòleg francès Charles Robert Richet, fill d'un metge. Charles seguí la tradició familiar i obtingué el títol de medicina el 1877. Deu anys després era professor de fisiologia a la Universitat de París. Li agradava molt escriure, de qualsevol tema, científic o literari. Publicà un llibre de versos sota pseudònim i també novel·les i comèdies. La seva ideologia era el pacifisme i lluità tota la vida per a defensar aquestes idees. Però la vena científica dominava la literària i la política, la qual cosa vol dir que quan el 1887 va voler obtenir un sèrum immune, és a dir, injectar a un animal una substància particular que pugui motivar un antídot, es trobà en el seu veritable camí. La substància injectada és un antigen i la produïda és un anticòs. Si l'antigen fos un bacteri o una toxina bacterial, es formaria un anticòs que evitaria una infecció futura. Ho explicava així: «Si el sèrum que conté aquest anticòs és injectat en un cos humà li pot proporcionar immunitat per a una malaltia particular...» Richet volia aplicar això a la tuberculosi, però no ho aconseguí. Seguí, però, la seva tasca en la mateixa direcció i descobrí, amb sorpresa, que de vegades una segona dosi d'antigen provocava un xoc en l'animal de laboratori i el matava. Això significava que l'anticòs que l'animal havia format no el protegia i, fins i tot, li provocava la mort. Aquest fenomen fou anomenat «anafilaxi», mot grec que vol dir, efectivament, sense protecció. Diu en una de les seves obres de divulgació Asimov que «des d'aleshores els metges han anat molt alerta. El tractament per sèrum s'havia de realitzar de manera que pogués prevenir aquesta possible sensibilitat per a no produir la malaltia del sèrum mateix. Abans d'administrar sèrums, o algunes vegades antibiòtics, s'han de fer assajos preliminars per tal de determinar el grau de sensibilitat del pacient. La sensibilitat natural, a qualsevol dels diferents antígens que abunden en la naturalesa, pot produir reaccions desagradables quan una dosi suau d'aquest antigen es posa en contacte amb la persona sensible».

Com tots sabem, aquestes reaccions han rebut el nom d'al·lèrgies, una paraula introduïda el 1906. Richet va descriure aleshores en un estudi científic tots els tipus d'al·lèrgia. Però fou la seva feina sobre «anafilaxi» que li valgué el premi Nobel de Medicina i Fisiologia de l'any 1913.

Però allà on Richet no aconseguí res de notable fou en les seves investigacions sobre la telepatia i altres manifestacions de la percepció extrasensorial. Després de tota una vida d'extraordinària activitat, moria a París el 1935.