Jamiroquai, invasió de funk al Coliseu

Jay Kay tenia el públic guanyat fins i tot abans d'obrir la boca per primera vegada. Estava ple. No hi cabia ningú més. I quan el xandall blanc d'Adidas amb ratlles vermelles i el capell de plomes argentades feren la seva aparició va semblar que la plaça s'enfonsava.

El líder de la banda considerada la reina del funk va donar una lliçó del que és comunió amb el públic des del primer moment, en què va interpretar el tema Conned Heath.

El públic estava corejant a cor que vols, amb ganes de festa i de ballar, tot i que la forta calor feia que sense esforços ja es pogués omplir les camisetes de líquid.

El segon tema del recital va ser Cosmic Gir, i després envestí amb Músic, una peça que agradà molt a les grades.

Les plomes del seu capell no aturaven de moure's. La puresa del blanc del xandall es perdia en el ritme trepidant de les ratlles vermelles, la marca del dimonió que du a dins i que li impedeix parar. Fins i tot es va permetre emular i millorar qualsevol Beckham o Ronaldinho tirant aigua al públic, que ahir li hagués perdonat qualsevol errada. Que lògicament no va tenir.