L'oposició i el món cultural, contra l'espanyol als premis Ciutat de Palma

El portaveu del grup municipal socialista, Antoni Roig, va explicar a Diari de Balears, que «l'Ajuntament de Palma té l'obligació de potenciar i premiar el català. La convocatòria dels Ciutat de Palma en castellà suposaria un cop molt dur i no ajudaria gens a la promoció de la nostra llengua, una obligació de les institucions. Nosaltres ens oposarem de manera radical i rotunda a aquesta proposta i farem tot el que estigui en les nostres mans per intentar convèncer Catalina Cirer que això és una barbaritat».

El portaveu del grup d'Esquerra Unida-Els Verds, Eberhard Grosske, va manifestar que «cada dia surten estadístiques i informes que mostren el retrocés de l'ús social de la llengua catalana, i la primera mesura en temes de llengua del nou govern ha estat un decret que serà molt lesiu perquè no garantirà la presència de funcionaris competents en català i sí en castellà. En aquest context, la mesura de l'Ajuntament de Palma de tornar a convocar els Ciutat de Palma en castellà és molt desafortunada i només afegeix aigua al banyat. El fet de la discriminació positiva del català es contempla com una eina de normalització i encara no hem arribat a aquesta normalitat, al contrari. Des d'aquest punt de vista és més necessari que mai que el premi sigui només en català». Grosske també es va mostrar disposat a negociar amb Cirer, però assegurà que «crec que hi ha poca voluntat de tornar enrere. De totes maneres, la nostra obligació serà intentar-ho, amb una determinació ben clara».

Pel portaveu dels nacionalistes del PSM, Pere Muñoz, «sorprèn molt perquè des de Cort no s'havia comentat res a ningú, però estic convençut que seria un gran error, i especialment per les característiques d'aquest premi. En castellà hi ha molts de guardons, i en català molt manco. A més a més, la Llei de Normalització Lingüística, aprovada per tots els partits especifica que les administracions han de promocionar el català. En això l'Ajuntament va ser un precursor, però resulta que aquesta decisió que vol prendre va en contra de l'esperit de la Llei».

L'única formació política que no va qüestionar la posició de Cort va ser Unió Mallorquina, que no està representada a la institució, però que és sòcia del PP en d'altres. El director insular de Cultura dels nacionalistes, Josep Lliteres, va explicar que «no veig inconvenient que així sigui perquè hi ha una realitat palpable que és que dins la societat hi ha iniciatives creadores tant en català com en castellà. Hi ha altres casos de premis bilingües, fins i tot a nivell nacional. El que no ajuda gens és que això es fonamenti sobre la teoria absurda que és fa per defensar un determinat programa electoral».

Pressió
L'Obra Cultural Balear també va carregar durament en contra de la decisió de Cort. El president de l'entitat, Antoni Mir, explicà que «el PP no és conscient que ara té un premi dels més prestigiosos dels Països Catalans i que si li dóna una modalitat en castellà, aquesta no serà res més que un premi de províncies. El PP vol posar una piconadora centralista i perjudicar i arraconar la nostra identitat pròpia amb aquests gests i convertir el tema de la llengua en una eina de crispació social». Mir també especificà que «farem les pressions necessàries per tal que Catalina Cirer rectifiqui i no passi a la història com la batlessa que llevà el prestigi als Ciutat de Palma quan tots els seus antecessors l'han potenciat».

El guanyador del 2002, l'escriptor Sebastià Alzamora, va dir que «des del meu punt de vista m'assembla coherent políticament amb aquesta espanyolització furibunda que predica el PP. Com a promoció literària és un doi innecessari i no és la feina de les institucions dels territoris de parla catalana. Serà una irresponsabilitat i una provocació política i cultural».

El catedràtic de català i cap del departament de Filologia Catalana de la UIB, Joan Mas, va dir que «és una decisió desencertada. A més, amb el concepte del bilingüisme es perd el concepte de la llengua pròpia. Si el català estigués en igualtat de condicions la meva posició podria variar, però així ha de ser d'oposició absoluta».