La banda que es convertí en icona del pop nacional als anys 80 no ha pogut elegir un títol més encertat per donar nom a l'àlbum que ha marcat el seu retorn: Peligrosamente juntos. David Summers, Rafa Gutiérrez i Javier Molina -exempt Daniel Mezquita- pujaren a l'escenari a les 23.00 hores per demostrar al públic de Mallorca que, com si haguessin fet un pacte amb el diable, els anys no han passat per a ells. No només conserven el seu poder de convocatòria: la complicitat entre David i Rafa continua essent òbvia, Javi es troba en plena forma, i els músics que s'han incorporat han aconseguit una bona sintonia.
Així, amb la mateixa desimboltura de sempre i amb l'únic propòsit de Voy a pasármelo bien, David les prometia «feliços i encantats de ser a Mallorca» després d'encetar el concert amb un dels nombrosos himnes que sonarien durant el vespre i fer que el públic començàs a vibrar amb un recital que va fer un repàs pels grans èxits de la eva carrera discogràfica.
Al segon assalt Hombres G s'enfrontava a El ataque de las chicas cocodrilo -les més agosarades arribaren a llançar alguns sostenidors a l'escenari-, que encadenaren amb Una mujer de bandera, i amb «un dels primers temes que retrataren una època de la nostra vida», afirmà David. D'aquesta forma sonaven els acords de Hace un año, que foren acompanyats per algunes bengales. En aquestes s'afegiren les flames d'alguns encenedors quan, tot seguit, cantaren Si yo no te tengo a tí.
Però el concert, que va estar caracteritzat per contundents canvis de ritme, tornà a agitar-se amb Laurence de Arabia, En mi coche o Indiana. La connexió entre el públic i la banda va viure grans moments, com ara quan David dedicà Lo noto, tema que recull el nou àlbum, a la gent de Mallorca; Te quiero «a les dones més guapes de Mallorca»; o quan tres acords foren suficients perquè el públic es desfermàs cantant Marta tiene un marcapasos.
Entregats per complet, Hombres G brindaren dos bises. Temblando va posar els pèls drets a més d'una -i d'un-, mentre Javi, que abandonava per primer cop la bateria, oferia el clàssic No te puedo besar en versió copla. Com no podia ser d'una altra forma, Venezia i Sufre mamón varen posar el colofó a un concert que no decebé.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.