Els torpediners (1874)

Les drassanes britàniques de Thornycroft, a Chiswick, rebien ordre de construir tota una flota de torpediners, una tasca que es perllongaria fins al 1891 amb 222 unitats. Podem dir, d'entrada, que el torpede tingué sempre l'avantatge que es podia transportar en una embarcació petita, puix que essent un artefacte autònom, la seva descàrrega, senzilla, contrastava amb el seu poder destructiu, ja que era capaç d'enfonsar qualsevol vaixell. Els primers models, foren, doncs, anglesos i aparegueren el 1875, tan ràpids com els podia permetre la seva maquinària. Els torpedes que transportaven prop dels costats, en aparells de llançament que es treien a l'exterior, sempre que el vaixell es trobàs dirigit vers el blanc, aconseguien amb molta freqüència els seus objectius. La major part de l'espai, en les primeres naus torpedineres, estava ocupat per la caldera i el motor de cilindres, mentre que la cambra timonera es trobava desplaçada cap a popa. Per tal de tenir una visió bona, la més clara possible, es construïen les xemeneies molt més primes que en els altres vaixells d'igual tonatge. Les cabines eren estretes i poc confortables. El casc, quasi sempre, es fabricava de fusta per tal que l'embarcació fos més lleugera. Tanmateix, els industrials no trigarien a fer-lo d'acer. Les condicions d'operativitat estaven sotmeses a una meteorologia favorable. Petites i fràgils, les llanxes torpedineres eren, en potència, altament ofensives i podien assegurar, essent moltes i ben distribuïdes al llarg de la costa, una defensa real contra qualsevol bloqueig enemic. Demostraren esser molt efectius els torpediners francesos del tipus Agile (1889) i els alemanys G88 (1898). La Marina espanyola disposà també d'alguns d'aquests vaixells i el prototipus, en aquest cas, fou l'Ariete, acabat el 1887. Per altra banda, el 1886 eren posats en servei els torpediners Retamosa i Julián Ordóñez, que desenvolupaven una velocitat de vint nusos, essent la seva potència motriu d'entre 600 i 700 cavalls de vapor. El torpediner Ejército (1887), de seixanta tones, navegava a divuit nusos i tenia una línia més moderna, essent la primera unitat dotada amb torpedes automòbils contruïda a Espanya. Solien tenir una tripulació d'entre dotze i quinze homes. Entre 1883 i 1887 la Marina espanyola incorporà un total de deu torpediners, alguns de fabricats a Gran Bretanya i altres, com eRige, a les drassanes de Bremen de la casa Aktien Gessellschaft. Pel que fa a la indústria del país, hem d'esmentar les instal·lacions de La Graña, de l'empresa Otero, Gil i Cia. El preu d'aquestes embarcacions ascendia el 1887 a dues-centes mil pessetes.