Nou homenatge a l'univers literari d'Estellés i Josep Maria Llompart

Protagonitzat per l'actriu Caterina Alorda i la cantant Carme Jaime, l'espectacle, que donarà inici a les 21.30 hores, té l'objectiu de retre un nou homenatge als poetes Vicent Andrés Estellés i Josep Maria Llompart en el desè aniversari de la seva mort, així com «apropar l'univers literari dels dos autors» al públic.

En la gènesi d'Et vull per a mi sol per a tota la mort..., un muntatge d'una hora de durada produït per la Fundació, es troba la idea de comparar la producció dels dos poetes, que, «tot i usar un to molt diferent, comparteixen experiències vitals i uns mateixos temes poètics com el compromís ètic i la preocupació pel redreçament cultural i polític del país o la preocupació constant pel tema de la mort, entre d'altres».

Amb aquesta finalitat i a proposta de la directora de la Fundació, Catalina Sureda, s'ha concebut un espectacle molt sòlid i treballat que barreja un total de 18 poemes, amb un repertori que inclou músiques diverses, del jazz al soul i del fundy al swing, seleccionats «en funció del que anaven suggerint els texts». Carme Jaime serà l'encarregada d'interpretar els temes amb l'acompanyament del pianista Franco Bombelli.

Quant els poemes, entre d'altres texts, s'inclouen «Una pausa», «Epitafis», «No em deixis mai pensament de la mort» -tots ells de Vicent Andrés Estellés; i «Petita història familiar», «Lliçó segona» i «Cançó segona», de Llompart.

Alorda assenyala que el criteri que ha marcat la pauta de la selecció «ha estat cercar els paral·lelismes entre ambdós, unes similituds que es poden trobar en diferents maneres de veure un mateix tema i també en les seves pròpies experiències». En aquest punt, l'actriu destaca que, sense entrar en la qüestió estilística i literària, «al punt de partida trobam paral·lelismes en l'educació i l'ambient que visqueren». Quant els temes, val com exemple la manera com Llompart explicava el seu desig per una filla, mentre Estellés parlava del que significa la pèrdua d'una nina.

«Paral·lelismes es troben també en com veuen cadascun d'ells la mort», diu la intèrpret: «Tots dos poden ser molt irònics. El tema de la mort és molt recurrent en l'obra d'Estellés, però el tracta de forma vitalista, com una cosa natural, que existeix, i a la qual s'ha de fer front», afirma Caterina Alorda. Però, «mentre que Estellés és molt expansiu, Llompart és mostra més moderat. Tot i això, arriba a ser molt irònic», afegeix.