TW
0


Juan Esteban Aristizabal V va començar al món de la música als quinze anys. Durant vuit anys, va romandre al grup Ekhymosis fins que es va dissoldre. Va ser llavors quan va decidir volar a Los Angeles i gravar el seu primer disc en solitari, Fíjate bien. Des de llavors, Juan Esteban es diu Juanes. Diumenge actuarà al camp de futbol d'Alcúdia.

-Sí. La música per a mi sempre ha representat el meu estat d'ànim. El primer àlbum va ser un disc més fosc, amb ràbia, perquè em sentia així. Un día norma és la part de la meva ànima que no havia expressat i que vaig voler mostrar en aquesta feina, més optimista. Parl del quotidià, d'allò que pot succeir a qualsevol persona del món, no només a mi. El carrer és la meva inspiració. -No es pot obviar el que succeeix en el món perquè afecta directament la música i a les persones. S'ha de parlar d'allò bonic, com la família o l'amor però, també, del que no és tan bonic, d'allò més cruel. -La raó més forta és que som colombià i, per a mi, el més important és el meu país. Ser a prop de la meva essència és fonamental. M'agrada simplicar-me en tot el que fa referència a les meves arrels i, el folklore, forma part d'aquestes arrels. A més, sempre ha estat present en la meva vida. -Sí. Com a colombià que som, he de procurar ensenyar com és el nostre país. Colòmbia té problemes, no es pot negar, però també n'existeix una altra meravellosa. A través de la música pot descobrir-se aquesta altra faceta.
-El seu nou disc «Un día normal» és més optimista que «Fijate bien». Vivíeu una millor etapa?
-Les seves cançons parlen dels problemes socials que viu el món. Per què aquest interès?
-Incloure el folklore colombià en els vostres temes és una manera de reivindicar allò propi?
-És una manera de mostrar una altra Colòmbia, allunyada de la violència?