«Saskia», obra que el pintor Antonio Saura realitzà el 1973.

«Saskia», obra que el pintor Antonio Saura realitzà el 1973.

23/07/03 0:00
TW
0

P.GIMÉNEZ.Palma.
Mans obertes, mans enfrontades, mans que s'uneixen i que s'estenen de forma subtil i delicada a l'espai en un pols que les situa davant la figura de la dona, una dona que lluny de respondre als tòpics de feblesa i feminitat oculta un ser monstruós.

El Museu d'Art Espanyol i Contemporani de Palma, Fundació Juan March, inaugura anit les exposicions temporals Chillida. Elogi de la mà i Saura: Dames, que romandran al centre fins al pròxim 15 de novembre. Acompanyat pel director del Museu, José Capa, i la coordinadora del centre, Catalina Ballester, el director gerent de la Fundació Juan March, Javier Gomá, destacà que ambdues mostres «no són juxtaposades», sinó que «revesteixen una unitat».

Aquesta connexió no només es deixa veure pel fet que s'«exhibeix, obres d'autors representats als nostres museus», sinó perquè «hem cercat un fet característic i dominant en la trajectòria creativa d'ambdós artistes», assegurà Javier Gomá.

No ha estat doncs un capritx elegir les mans de Chillida. La selecció de 103 obres a les quals l'artista de Sant Sebastià representa estudis figuratius sobre l'anatomia de la mà, entre el 1945 i el 2000, «revelen la síntesi de la seva obra més monumental», afirmà el directiu, per oferir una visió més íntima de la seva producció plàstica. D'aquesta forma, el recorregut de la mostra descobreix les preocupacions més complexes de Chillida, i «ens aproximen a la seva manera d'entendre el món i de relacionar-se amb ell».

«Amb les dames de Saura succeeix el mateix». Segons Gomá, la selecció de les 53 obres sobre paper que el creador d'Osca va concebre entre el 1949 i el 1997, testimonien el treball «persistent» de l'artista en la representació de la dona -nús, superposicions, dames affiches, dames en technicolor-, a partir de diferents procediments i tècniques.

El director gerent de la Fundació Juan March va fer notar com paradoxalment el que podria ser l'ordre contextual dels dos motius que es representen -la força de la mà, front la fragilitat de la dona-, en aquestes dues exposicions els termes s'inverteixen: «Les dames distorsionades i monstruoses de Saura», com les descriu Francisco Calvo al catàleg, contrasten amb «l'espiritualitat i sensibilitat de les mans de Chillida», «referent últim de la seva producció com escultor, gravador o dibuixant», segons Javier Maderuelo.