Als 18 anys, la historiadora Isabel Coll va descobrir a casa seva un quadre de Lluïsa Vidal. «Em va sorprendre que l'hagués pintat una dona». A partir d'aquell moment, va aprofitar qualsevol oportunitat per recopilar informació sobre les artistes del segle XIX. El resultat s'ha convertit en un Diccionario de mujeres pintoras en la paña del siglo XIX, un total de 900 dones, «la majoria de les quals són desconegudes», que es dedicaren a la pintura. Hi destaca un grup de mallorquines.
La intenció principal del volum és «reivindicar la importància de les dones en el món de l'art». «En aquella època, les pintores tenien problemes seriosos per fer exposicions». Es podien considerar «amateurs, però mai professionals». Isabel Coll, que ha passat uns dies a Mallorca recollint dades sobre Santiago Rusiñol per al catàleg raonat que està preparant sobre l'artista, no s'hauria imaginat mai reunir tants de noms. «Moltes eren filles de pintors que feien feina amb els seus pares; altres, les seves dones o les seves filles».
Entre totes, és rellevant la presència de la mallorquina Pilar Montaner. «Montaner tenia una casa a Sóller que, en moltes d'ocasions, es convertia en un punt de trobada de l'art». El mateix Rusiñol visità aquesta dona, que va ser deixeble de Sorolla, i el seu espòs. «Coneixia l'ambient cultural i era molt activa». Aina Maria Capellà, per la seva banda, «va realitzar una exposició a Belles Arts el 1838 i hi participà amb un tema religiós». Precisament, la religió «era un dels temes que quedava bé que fes una dona».
Una altra de les mallorquines redescobertes és Maria Riera. «Es va especialitzar en retrats en miniatura, demostrant-hi una gran precisió». Quant a Maria Lomelino, «va prendre part en la primera mostra femenina de la sala Parés». El seu tema preferit eren «les flors i les natures mortes». «Aquestes artistes pintaven de tot encara que, majoritàriament, se centraven en natures mortes, paisatges i en temes costumistes».
Maria Weyler va guanyar «una medalla de plata a l'Exposició de Sóller de 1897» i Miquela Umbert «va pintar dues puríssimes per a l'església de Santa Maria». Aina Aguilera, en canvi, sobresortia «pel seu interès per les avantguardes i perquè imprimia a les seves obres el seu punt de vista». Es va dedicar, sobretot, a les flors i a les natures mortes.
«Les dones estrangeres també se sentien atretes per l'Illa i hi acudien per pintar». La russa Eugenia Latebinski n'és un clar exemple, ja que quedà una temporada a Palma.
«El requisit principal per ser al diccionari és haver exposat en alguna ocasió i tenir un mínim de qualitat». Una premissa que ha suposat rescatar de l'oblit més de 900 dones.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.