Franco di Francescantonio: «He tingut la sort de conèixer i despertar al món a través del teatre»

L'actor i director italià es troba a l'Illa

Assumpta BassaArtà10/07/03 0:00

Ha desenvolupat una forta activitat teatral a nivell internacional. Franco di Francescantonio és un actor italià i director teatral de prestigi. És diplomat en escenografia a l'Acadèmia de Belles Arts de Florència. En dues ocasions ha rebut el premi de la crítica de Barcelona i és professor de l'Institut de Teatre de Barcelona. Francescantonio és aquests dies a Mallorca, perquè col·labora amb Biel Jordà a l'obra Mara, interpretada per la companyia Res de Res.

-De la companyia vaig treballar a Barcelona amb Marta Barceló en un espectacle en què es fonen les diferents disciplines (teatre, dansa, circ) i em vaig sentir atret per aquesta nova obra, perquè ens uneix el mateix tipus de curiositat. Tenim molta complicitat.

-Com vàreu entrar en contacte amb la companyia mallorquina Res de Res?

-Quina metodologia de treball utilitzau?
-Una metodologia particular. L'espectacle està fet de diferents disciplines, hi ha números d'acrobacia, hi ha una part interpretativa, més teatral. No hi ha dramatúrgia literària ni temàtica, és una dramatúrgia emotiva en què se segueixen les emocions.

-És més difícil arribar al públic sense paraules?
-El públic no pot quedar indiferent però s'ha de deixar transportar, s'ha de deixar endur i esperam que senti les emocions, els records, els pensaments que volem transmetre.

-Què creis que li manca al teatre?
-Ara no està en un bon moment. No es veuen bons espectacles, però crec que aquesta crisi passarà. Manca el llenguatge que els joves no tenen. El teatre no té un punt de referència, no hi ha mestres. No se sap com s'han de contar les coses, quin és el llenguatge just, la paraula ha perdut força i l'hem de recuperar.

-Què us dóna el teatre?
-El teatre m'ha donat molt més del que són els espectacles, ha estat la meva curiositat, la meva música, la meva literatura. He tingut la sort de conèixer el món a través del teatre. M'ha despertat i m'ha donat tot el que volia conèixer. El món del teatre és horrible però també meravellós, perquè en el fons hi ha la gent que respira, que parla, que es mou. El teatre no és una via de desconnexió perquè el teatre no oblida, el teatre recorda.

-Com a actor, què us interessa més?
-La dansa és la part abstracta que omple una part de mi. Necessit trobar alguna cosa que m'emocioni i Mara ho està aconseguint. M'agrada pensar i descobrir llenguatges diferents.

-Us interessa el cinema espanyol?
-M'encanta. Ara comença a pujar. Hi ha directors molt joves que m'entusiasmen, que han mostrat la necessitat de contar històries. He treballat amb Jordi Mollà a No somos nadie o Goya en Burdeos de Saura. Si puc, som d'aquelles persones que van al cinema tres pics al dia. Una pel·lícula que m'ha impactat en els darrers temps ha estat Los lunes al so. D'altra banda, consider que la televisió ha fet molt de mal, ha estat un gran desastre, possibilita als actors viure però no créixer.