La tragèdia de Montalvo (1903)

Miquel Ferrà i Martorell29/06/03 0:00

Dues tragèdies causen commoció en la societat mallorquina. Una és l'incendi de La Alfombrera i diu la premsa: «A les onze i vint minuts del matí, en Figuera ha tocat alarma de foc. Pocs moments després tot Palma sabia que s'havia declarat un incendi a la fàbrica de teixits La Alfombrera, situada en el carrer de Berard». Encara no s'havia recobrat la gent del trastorn, quan li arribaven de la Península males noves: el tren correu de Bilbao a Saragossa sortí de la via prop de San Asensio i caigué al riu, en el moment de passar per damunt del pont Montalvo, que s'esbucà. Les il·lustracions gràfiques mostraven l'aspecte de la locomotora, feta un munt de ferro, i els vagons, les estelles dels quals es mesclaven amb les restes del pont. Entre els enginyers del ferrocarril i la gent dels pobles més propers es procedí a recobrar els cadàvers. La cosa no hagués passat de gran drama fora del nostre arxipèlag si no hagués estat perquè entre els ferits hi figuraven els mallorquins Antoni Salvà, natural de Llucmajor, i Vicenç Ensenyat, natural d'Andratx. Ambdós retornaven de Santiago de Cuba. No deixa d'esser curiosa aquesta persecució del fantasma de la mort cap als dos joves mallorquins, primer salvant-se de qualsevol franctirador en la campanya contra els insurrectes, després no contagiant-se de les espantoses epidèmies tropicals d'aquells dies i finalment, no essent baixa mortal en els combats contra els nord-americans. Cercà encara la Parca una nova oportunitat per a liquidar els dos soldadets, per impedir que no poguessin tornar a Mallorca.

Però tot i que el seu vagó caigué al riu, en sortiren només amb ferides no mortals. A Llucmajor i Andratx, respectivament, els reberen com herois. Havien enganat la mort com el jai de la rondalla. Però aquell estiu, les altes temperatures, i el fantasma ja esmentat, dirigirien els seus trets vers un altre punt, en aquest cas Madrid: «En el teatre El Dorado, després d'acabada la funció, s'ha declarat un incendi, propagant-se el foc a tota l'illeta de cases de l'esquerra del coliseu. El foc començà a les dues trenta d'aquesta matinada. L'incendi era tan gran que es divisava des de la Puerta del Sol. En assabentar-se del desastre, els veïns de les cases incendiades i els de moltes altres sortien al carrer despullats de tota roba i fugint del perill. De moment hi ha trenta-quatre cases incendiades...».

Com diu un savi sobre el misteri de la mort: «Correlatiu del concepte fisiològic de la mort és el concepte de la vida. Morir és la dissipació de la individualitat. Però la individualitat està representada pel cervell. Els infusoris i els microbis, en els quals la substància germinal s'identifica amb el cos, manquen de mort natural; només catastròficament pereixen. Per tal que hi hagi cadàver hi ha d'haver soma diferenciat. El cadàver representa, doncs, resultat inexorable de la divisió del treball cel·lular i, per tant, de la perfecció funcional».