Damià Ramis critica la retirada del betlem de Remígia Caubet de la Seu

En el seu lloc el Capítol ha col·locat un quadre de sant Pere, del segle XVII i dues talles de L'Adrià. Les peces provenen de la capella de sant Pere i en foren retirades abans de l'inici de la intervenció de Miquel Barceló.

Ramis, que es posà en contacte amb el Capítol en assabentar-se de la notícia, explica que «es tracta d'unes imatges amb un pes específic en la imatgeria de la Seu». L'artista remarca que «aquesta obra s'encarregà de manera expressa per al lloc que ocupava, i enlloc més no estarà en les mateixes condicions que fins ara».

Les explicacions rebudes del president del Capítol, el pare Joan Bestard suposen segons Ramis «una argumentació poc satisfactòria i un pecat de falta de sensibilitat cap a la memòria i l'obra de Remígia Caubet». El fill de l'escultora considera que «a la Seu hi ha molts d'espais buits on es podrien haver col·locat el sant Pere i les dues talles i, si no, hi hauria hagut molts de temples encantats de rebre una cessió com aquesta».

Ramis considera que el fet que el betlem s'exposi a la Seu durant «els quaranta dies de les festes de Nadal, és com una espècie de llibertat condicional», i no troba que sigui allò més adequat «donar al betlem una significació litúrgica només alguns dies, perquè els crists crucificats no es mostren tan sols per Pasqua». També s'hi ha d'afegir la dificultat de traginar l'obra, amb una policromia de Paco Lagares, que s'ha «de desferrar i tornar a aferrar cada vegada que es mou, perquè les peces van unides entre si».

L'artista creu que aquesta era una de les obres «més aconseguides» de Remígia Caubet, «amb la qual la gent connectava».