30/05/03 0:00
TW
0

IOLANDA PERICÀS.Palma.
Poc després de les 20.15 hores i després de ser presentat per Carlos Garrido, el músic Llorenç Santamaria pujava a l'escenari de l'auditori del Centre de Cultura de Sa Nostra. Amb la seva actuació s'encetava el cicle Músic. Històries, en el qual diferents músics contaran les seves experiències en el món de la música intercalant cançons amb fragments de les seves vivències.

Amb un auditori ple de fans de sempre i alguns més joves, Santamaria començà a contar i a cantar els seus inicis en el món de la música. Aquests vengueren marcats per un descobriment, el deJail House Rock d'Elvis Presley, el primer rock and roll que el músic mallorquí va escoltar, «quan era sifoner». Santamaria explicà que «llavors estava de moda una altra música i no se sentien per aquí cançons en anglès».

Acompanyat per un guitarra, un pianista i els seus records, el músic confessà el seu nerviosisme «estic acostumat a tenir el públic més enfora», i es posà les seves ulleres fosques «les de no veure res» per entrar millor en el personatge. Així mateix el cantant explicà que aquest concert, mig cantat mig parlat, era una bona forma «d'interpretar cançons que sovint no cantes i parlar dels teus records».

Entre aplaudiments, floretes de les seves fans i mamballetes al ritme de la música, el cantant recordà les seves influències interpretant l'Alelujah de Ray Charles, «que no hauria de morir mai, i que gràcies a ell vaig voler ser el millor cantant del món».

Després, i abans de començar amb les cançons que tocà en els diferents grups dels quals formà part, Santamaria interpretà dos fragments de The Beatles, i explicà que «a mi al principi m'agradaven més els Rollings perquè eren més bèsties i jo en aquell moment era molt bèstia». Yesterday i Don't let me down donaren pas a la seva estada en diferents grups.

Abans de formar part del grup que el féu més o menys conegut, els Z66, el cantant formà part d'altres formacions, que s'anaren succeint en la seva carrera, com les professions que tenia per guanyar-se la vida. Primer foren els Bali Jay -«amb quatre cosins meus»-, els Stirex, Los Chelines, Los Fugitivos, Los Brios, «als qui reconec que vaig fer una petita putada i vaig plantar d'un dia per l'altre pels Z66».

El canvi de les versions a la música de creació pròpia vengué de la mà d'una de les darreres adaptacions que el músic féu amb aquesta formació, Noches de blanco satén. Després seguí amb alguns dels seus temes més coneguts, entre ells el popular Para que no me olvides. Les rialles continuaren fins al darrer moment, en el que fou un passeig per la vida de Llorenç Santamaria.