Impreses amb plotter sobre planxes de ferro de 20 quilograms cada una, van subjectades amb perns que reforcen el seu aspecte industrial i gris. N'ha treballat tots els detalls, fins i tot la il·luminació impersonal i freda que irradien els fluorescents, per transmetre part de l'ambient alienant de les grans ciutats. «Una urbs no és tan sols la zona vistosa del nucli urbà. Les barriades residencials, els túnels de metro... les trob una part tan important com qualsevol de les altres».
Bonnín reconeix la seva fascinació per les ciutats. «Són éssers amb vida, mals de domesticar i amb una dinàmica pròpia -explicà-, però encara que semblin entitats deshumanitzades, al cap i a la fi depenen del mateix ésser humà, de manera que compartim una part d'essència».
S'hi aprecia una fotografia densa i, en alguns casos, claustrofòbica que converteix en art la grisor i la impersonalitat d'escenaris com una paret de formigó o la construcció d'un bloc de pisos. Ben igual que una colònia d'insectes que viu davall una pedra, Bonnín ens mostra com, entre el ciment i el vidre, hi ha una gran massa de vida i activitat de gent que s'afanya en les seves pròpies cabòries, maldecaps i il·lusions.
«Crec que la fotografia pot ser capaç de transmetre moltes coses: la imatge, tot i ser estàtica, pot tenir un significat i un moviment molt potents», afirmà mentre explicava el seu art. Aquestes instantànies són, segons el seu autor, intuïtives i sense premeditació. No estan preparades, sinó que són escenaris amb els quals topa i intenta captar en el mateix moment, «algunes, fins i tot, són fetes mentre caminava, des del mateix cotxe o des d'un avió!».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.