Antoni Maria Badia i Margarit.

TW
0


Antoni Maria Badia i Margarit (Barcelona, 1920) era ahir una persona feliç però preocupada al mateix temps. Feliç pel reconeixement i la concessió del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, i preocupada per la realitat de l'ús social de la nostra llengua. El catedràtic de Gramàtica Històrica de Llengua Espanyola i professor de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, atengué des d'Igualada Diari de Balears.

-M'he quedat molt marcat, perquè m'he emocionat molt. Jo crec que és un gran reconeixement a tota la tasca feta durant aquests anys, però no abandonaré la lluita i la meva feina i continuaré fent tot el possible per defensar la nostra llengua. -Jo estic en contra d'aquells que diuen que el català desapareixerà de forma imminent, però som perfectament conscient que la política lingüística que s'ha fet arreu del país no ha donat els resultats que esperàvem. Jo particularment em pensava que seria més ferma i que es farien més coses i ara s'imposen noves mesures. -Estic completament d'acord, perquè conec el treball del conseller Pons i del seu equip i sé que és bo, però també és una cosa que ens passa molt a Barcelona i en general a tot Catalunya. Jo això ja ho vaig manifestar a la festa d'ahir vespre (dimecres) i és important que ho tenguem en compte. -Simplement em bas en una comparança. El PP ha tingut el poder molts d'anys i s'han fet molt poques coses en matèria de política lingüística. En canvi, i ara que ha sortit el pacte, puc dir que s'ha fet molta de feina amb imaginació i amb molts bons resultats. Abans d'ells moltes de coses no s'havien fet i potser no es tornin a fer mai. Esper que el PP continuï la política lingüística actual. -Jo crec que els tècnics en sociolingüística han de trobar un mètode i fer un experiment, que no és impossible, per tal de crear la necessitat del coneixement de la llengua a tots els habitants del territori. Això només es fa prenent-s'ho seriosament, i tant el conseller de cultura com el conseller en cap m'han promès que ho tindran en compte.
-Què ha suposat per a vós la concessió d'aquest guardó?
-Malgrat tot, ahir afirmàreu que la llengua està ferida, i potser de mort...

-Com per exemple quines?
-No em correspon a mi dir què és el que s'ha de fer. Jo crec que hi ha una responsabilitat política, però el meu advertiment està encaminat de cap als parlants de la llengua. Crec que el seu ús està davallant perquè les postures dels parlants del català no són tan fermes com haurien de ser. Les estructures de les institucions poden fer moltes de coses, però són les actituds de les persones les que ajudaran a tirar endavant o no aquestes polítiques. La política lingüística actual ha de canviar per fer que la gent tengui una altra actitud.

-Ahir es varen a donar a conèixer unes dades que explicaven que a les Illes el coneixement del català avança, però el seu ús retrocedeix. N'estau d'acord?
-També vau criticar durament el retorn del PP a les Illes Balears i el seu líder, Jaume Matas. Tan malament veis el panorama?
-Quins són els reptes als quals s'enfronta ara la nostra llengua?