El famós guerriller i revolucionari Ernesto Guevara, el Che, en la seva campanya per a «l'alliberament» de Bolívia, es troba, amb la seva tropa, a la zona del riu Ñacahuasu. Els problemes són molts. L'indret, selvàtic, oposa tots els entrebancs de la natura als sacrificats combatents, que són pocs i, alguns, malalts. El Che es preocupa pel periodista amic Regis Debray, caigut en mans de la policia del govern de La Paz. Escriu en el seu diari:
«Dia sense moviment. El matí ha muntat vigilància el centre de la tropa i el capvespre, l'avantguarda, sempre sota el comandament de Pombo, el qual opina que és molt dolenta la posició elegida per Miguel. Aquest ha explorat torrentó avall, trobant el Ñacahuasu a dues hores de camí sense motxilla. Poguérem sentir clarament un tret, però ningú no ha sabut dir qui disparava; a la vora del riu hi ha petjades d'un altre campament militar, potser només d'un parell d'escamots. Hem tingut un incident amb Luis, que sempre protesta, i fou sancionat amb l'ordre de no poder anar amb els altres a emboscar-se; tanmateix, sembla que reaccionà positivament. En una conferència de premsa, Barrientos negà la condició de periodista de Debray i anuncià que demanarà al Congrés el restabliment de la pena de mort. Quasi tots els periodistes i tots els estrangers li demanaren sobre Debray. Es defensà amb una pobresa d'argumments increïble. És el més incapaç qui hi pugui haver...».
Parlem de la figura d'aquest René Orduño Barrientos (1919-1969), militar i polític bolivià, que fou capdavanter d'una insurrecció militar el novembre de 1964, amb la qual enderrocà el president constitucional Paz Estanssoro. Nomenat president provisional, anul·la les llibertats civils i, amb una actuació totalment dictatorial i feixista, es dirigí, principalment, a frenar la creixent preponderància dels sindicats miners i obrers. Amb un pacte d'amistat amb els Estats Units i d'acord amb els serveis de la CIA per a tallar qualsevol brot de socialisme armat, aconseguí que en les eleccions del juliol de 1966 fos confirmat com a president. En esser detingut el Che per soldats bolivians i agents dels Estats Units, es plantejaria el problema de dur el cap de la guerrilla a judici i, després, a la presó, ja que la pena de mort no era en aquells moments legal. El sistema més pràctic per al règim fou el d'executar el Che, quasi en secret, i dir després que havia resultat mort en un enfrontament a la selva. Tanmateix, es va saber la veritat. L'assassinaren.
Però Barrientos, mirau per on, només li sobrevisqué dos anys. Morí en accident d'aviació. Accident o atemptat? Mort casual o revenja? Bona matèria per a fauladors i novel·listes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.