«Començàrem amb versions d'altres autors i després ens decidírem a cantar, fou aquí quan decidírem adoptar el nom d'Ocults, perquè el nostre grup estava com amagat, ens reuníem per tocar, però no teníem expectatives de futur, nosaltres fórem els primers sorpresos de l'impacte que tengueren les nostres cançons». Per aquest motiu Nicolau se sent molt satisfet per haver acabat el seu darrer concert amb la versió d'Ocults de La Balanguera, «si no tornam a tocar junts em sentiré molt orgullós que aquesta hagi estat la nostra darrera cançó a damunt de l'escenari».
La decisió d'estar un temps allunyats dels escenaris és una qüestió meditada. «No era interessant per a nosaltres, ni per al panorana musical que continuàssim junts», afirma Nicolau. «Ara el panorama musical està en una situació de total i absoluta incertesa, no se sap què passarà amb la irrupció de la pirateria i les noves tecnologies. A tots aquests problemes hem d'afegir el fet de cantar en català, una llengua minoritària que té un públic minoritari, i que sovint implica una lectura de caire polític».
Des del començament, fa quasi vint anys, la formació es decantà pel català, «com l'opció normal, perquè no tenia sentit anar a fer concerts a Llubí o a sa Pobla en castellà, hagués estat com posar-se una disfressa lingüística, per a nosaltres allò estrany hagués estat no escollir el català». Nicolau afirma que «la nostra fou des del principi una opció pel català, hem passat per diferents etapes, però sempre amb una aposta decidida per arribar tan enfora com poguessim, però en català».
El cantant i autor de les lletres del grup manacorí explica que «cantant en català no feim res que no faci qualsevol persona, quan decideix viure amb normalitat amb la seva llengua». En aquest sentit Nicolau creu que «en certa manera hem posat el nostre petit gra d'arena i hem aportat alguna cosa a la normalització del català».
Cançons com Pa amb oli naciona, Jo tenia una caseta a Mallorca o Qui l'agafa és seva s'han convertit amb els anys quasi en himnes, però els seus inicis en el món de la música no presagiaven aquesta evolució. «Quan començàrem la majoria teníem una altra feina relacionada amb la música, tocàvem als hotels per als turistes o en grups de verbena, i ens ajuntàvem per fer la música que ens agradava», recorda Nicolau.
El cantant posa de manifest que per arribar a adoptar aquesta determinació «jo personalment he passat per uns mesos de tensió amb una situació emocional amb alts i baixos, passant de la tristesa a la ràbia». Nicolau afirma que «d'una banda ens anam satisfets perquè s'està produint un relleu generacional amb grups com Syphosis, Mal Vici, Ke Regae Ska o Joan Toni Skarabat, però de l'altra estam un poc decebuts, perquè sembla que el públic estima més la música de fora que la d'aquí».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.