TW
0


Més combatiu que mai, Luis Eduardo Aute ha tornat al panorama musical amb Alas y balas, un disc ple de cançons d'amor i de desamor que narra també el món que l'envolta. Un món que ha canviat i s'ha endinsat en el bel·licisme, un motiu contra el qual s'ha de lluitar. El cantant participà ahir en el concert de l'Auditòrium del Dia d'Europa.

-L'11 de setembre, la guerra d'Afganistan, la possible guerra a l'Iraq en aquella època, que no ha estat una guerra, sinó una invasió en tota regla, em van influir. No hi havia manera de no tocar el tema. L'única finalitat de la guerra d'Iraq ha estat expandir l'imperi per tot el món, tot ha estat una gran mentida. És impossible ser insensible a aquest horror. -La cançó d'autor ha d'estar ben escrita, parli del tema que parli. No faig cançons per vendre més. Si tenen èxit, millor, però no escric per aconseguir l'èxit. L'autor ha de contar el que preocupa l'ésser humà, les seves pors, els seus terrors, els seus odis, els seus dubtes i les seves violències. -Tant cançó com poema, pintura o cine són bàsicament un mitjà d'expressió. L'obra d'art hauria de ser aquell treball en qualsevol tipus de disciplina que proposi una mirada diferent. La poesia, per mi, té una cosa de màgia. Intent que les meves cançons la recullin.
-A l'àlbum s'inclouen temes antibel·licistes. Van néixer del clima que viu el món actual?

-Quines són les ales del vostre disc?
-Tota la història de la civilització és un intent per volar i ser lliures. És impossible aconseguir-ho perquè sempre hi ha alguna bala que es creua davant de l'inici de qualsevol aleteig.

-La cançó d'autor ha de recordar el que succeeix al món?
-Sou poeta, pintor i cineasta. Són aquestes, per tant, les vostres vies d'escapament?