Mor el rei Eduard VII (1910)

Miquel Ferrà i Martorell07/05/03 0:00

Mor el rei de Gran Bretanya i Irlanda Eduard VII, fill de la reina Victòria, artífex de l'Entente Cordiale, del 1904, amb França. Havia visitat Mallorca cinc anys abans. Així, en la premsa de Palma del 1905, dotze d'abril, llegim que l'emperador d'Alemanya, el kàiser Guillem II, visita Maó. Alguns dies després d'anar-se'n, arriben a la capital menorquina els reis d'Anglaterra, Eduard VII i Alexandra. Després, els monarques fan la seva arribada al port de Palma... «Per la premsa estrangera hem sabut que el viatge obeeix a la prescripció facultativa que s'ha dictat per a la princesa Victòria. Sembla esser que els aires de la Mediterrània li van força bé...».

El dia catorze els reis britànics feien una excursió a Sóller.

Però... Quina va esser o com va esser la vida d'aquest rei que no pujà al tron fins ja ben avançada la seva maduresa? Només una dècada pogué portar la corona. La cosa s'explica, tot seguint de manera paral·lela la llarga biografia de sa mare, la reina Victòria I, que tingué l'hereu del regne el 1841. El començament del difícil regnat de Victòria va haver de suportar la dominació del liberal Melbourne, però arran del seu matrimoni amb Albert de Saxònia-Coburg, el 1840, les seves simpaties per Melbourne foren sustituïdes per un total suport al conservador Peel, el qual dirigí el consell de ministres, de 1841 a 1846, és a dir, durant la primera infantesa d'Eduard. En anys successius, la reina, malgrat respectar el règim parlamentari, mostrà una decidida predilecció pels polítics conservadors i tingué forts conflictes en la política exterior. Mostrà la seva cara amistosa envers d'Àustria i Prússia, mentre que girava l'esquena a l'imperi rus, i tampoc no es mostrava gens d'acord amb la política italiana de Russell i Palmerston. Sense reserves, féu costat a les gestions del seu ministre Disraeli, el qual la va fer coronar emperadriu de l'Índia, el 1876. Totes aquestes vivències les va viure el príncep de Gal·les mentre esperava el seu torn. Però la reina Victòria tenia llarga salut i llarga vida. Tanmateix, durant el seu regnat, l'imperi britànic aconseguí el seu màxim poder i una burgesia, la més activa d'Europa en aquell moment, va fer viure als anglesos una època d'extraordinari optimisme. Al mateix temps, aquell conservadorisme tan profund féu que els costums mantinguessin un caràcter molt convencional i alhora que existissin unes manifestacions literàries i artístiques molt pròpies de la que es va dir «època victoriana».

Durant el regnat d'Eduard VII acabà la guerra del Transvaal.