Neix Jules Poincaré (1854)

Però, en els dies escolars i acadèmics de la seva infantesa i adolescència, s'hagué de plantejar tot un repte contra si mateix. Sembla que la seva coordinació motora i la seva capacitat visual eren pobres, limitades, i els seus mestres i professors arribaren a creure que era una criatuta retardada o deficient des del punt de vista físic i intel·lectual. Tanmateix, ell, que s'imposà la superació amb l'ajut d'una memòria gairebé fotogràfica, se'n sortí, mèrit sobre mèrit. Era estudiant universitari quan esclatà la guerra Franco-Prussiana. Recordem que Poincaré va néixer en un moment del regne de Prússia com a gran potència europea, que ja havien vençut la França napoleònica a Leipzig, Waterloo i el congrés de Viena, on recuperaren tots els territoris perduts. Havent entrat Prússia en la Confederació Germànica, adquirí poc a poc, aprofitant-se d'Àustria, una influència que motivà durant el regnat de Guillem (1861-1888) i a conseqüència de la campanya de Dinamarca (1864) una ruptura entre Viena i Berlín, els resultats de la qual foren la victòria de Sadowa (1866) i l'exclusió d'Austria de la Confederació. La Confederació de l'Alemanya del Nord substituí l'antiga Confederació Germànica. Quatre anys més tard varen vèncer els prussians als francesos, imposant-los el tractat de Frankfurt, del 1871. Durant aquesta guerra els estats alemanys proclamaren a Versalles el rei de Prússia com emperador d'Alemanya amb el nom de Guillem I. Tot això era viscut amb neguit i desconcert pels habitants de Lorena, i n'és Nancy l'antiga capital. I com és natural, famílies com la dels Poincaré, que conservaven una certa rancúnia als invasors alemanys. El cosí de Jules presidiria el Govern francès en el decurs de la Primera Guerra Mundial, quan França recobraria l'Alsàcia i la Lorena.

Tanmateix, Jules no veuria l'horror d'aquella Gran Guerra Europea, puix que morí dos anys abans que aquesta començàs. Es graduà doctor el 1879 i després fou professor a la Sorbona. Estudià qüestions de mècanica espacial o, com deien en aquell temps, celestial, i la seva contribució al problema dels tres cossos fou recompensat el 1889 amb un premi concedit pel rei Òscar II de Suècia. També són ben importants els seus treballs teòrics sobre les marors i les esferes fluïdes en rotació, un treball que posà fonaments a l'hipòtesi de Darwin sobre les marors i la seva relació amb l'origen de la lluna. També fou Jules un dels primers a abraçar la teoria de la relativitat del jove Einstein. Per altra banda, escriví interessants assajos sobre la facultat creadora en matemàtiques. Jules Henri Poincaré morí a París el 17 de juliol del 1912, l'any del «Titànic» i del tren de Sóller.