Alfred Bosch: «Estim Mallorca de forma genètica, però es un paradís perdut»

L'autor de L'atles furtiu, un dels llibres que més ha impactat aquests darrers anys en els lectors illencs, obrí ahir el cicle Transllegir. Novel·lar la història, organitzat pel Consell de Mallorca i per la Casa Museu Llorenç Villalonga.

-Com es viu cinc anys després d'haver guanyat el premi Sant Jordi amb «L'atles furtiu», i del seu notable èxit?

-Molt bé. Els èxits en la literatura en català són molt relatius i jo som una persona humil. No he fet part mai de la jet set literària, ni ho he pretès. No som una persona cèlebre. El premi em va donar tranquil·litat i una seguretat laboral a l'hora d'escriure, perquè després he publicat amb regularitat i les meves idees han estat ben rebudes. El premi em va donar la possibilitat de viure del que m'agrada i d'una manera còmoda.

-Com se us va ocórrer endinsar-vos en plena època medieval? Per què escrivíreu aquest llibre?

-És curiós, perquè no som jueu, ni mallorquí, ni medivalista, però crec que en aquest cas la distància ha estat saludable, perquè si no hauria resultat molt pesat al públic. Però jo crec que la pregunta hauria de ser per què no ho havia escrit ningú altre abans. El tema és per fer-ne una gran novel·la. Un moment convuls de la història: l'Escola Cartogràfica Mallorquina, que aleshores era insuperable, el drama de les expulsions, les persecucions i les conversions dels jueus, un moment gloriós i decadent alhora del món medieval català. Tot estava a punt per fer-ne una novel·la. Per sort se'm va ocórrer a mi.

-Publicàreu aquesta obra en un moment en què la novel·la històrica iniciava un boom d'àmbit mundial que encara perdura. Què creis que cerquen els lectors en aquestes obres?

-Ho haurien de dir els experts, però jo crec que els lectors sovint tenen més perspectiva que els crítics i no entenen la novel·la històrica com un subgènere, sinó que hi veuen una màgia doble: la pròpia de la ficció literària, però també la de la màquina del temps. La novel·la històrica permet viatjar a una altra època, i això només és possible amb la literatura. És una cosa que el lector aprecia molt. La mala notícia seria que hi hagués un abús de novel·les dolentes d'aquest gènere.

-Un dels fets que la gent ha destacat més del vostre llibre és la seva versemblança. Quant de temps estiguéreu per escriure'l?

-El procés d'escriptura pròpiament dit va ser inferior a un any, però vaig estar tres anys preparant-ne la documentació.

-La vostra mare és mallorquina. Va ser fonamental aquest fet perquè us decidíssiu a escriure «L'atles furtiu»?

-No s'entendria el perquè del tema ni l'estil del llibre sense aquesta influència. Ma mare és mallorquina i aquest és també el meu país, tot i que el tenia una mica idealitzat. Després hi he vingut més sovint per feina i les coses canvien. El record de Mallorca per a mi és molt femení, molt emotiu. Venia tots els estius aquí i em semblava un paradís, que ara em fa molta de pena. Estim Mallorca de manera genètica, però amb nostàlgia: crec que és un paradís perdut.

-Què pensau del fet de passejar pel centre de Palma, pels carrers on ambientàreu la vostra novel·la, amb els vostres lectors?

-És una cosa que em fa una mica de respecte, tot i que jo no en seré el guia. Crec que ells em poden ensenyar moltes més coses que jo a ells. Aquest és el gran interès que jo tenc en tot això. Per a mi Palma i el centre és una ciutat no viscuda. Jo ador la ciutat vella de Palma, i ara els mallorquins estan començant a adonar-se del seus valors. Per a mi això és molt important, tot i que em fa una mica de pena que primer fossin els alemanys els qui valorassin com cal aquesta ciutat. Per sort les coses estan canviant.