Els Carbonaris (1858)

Miquel Ferrà i Martorell21/04/03 0:00

Es forma a Espanya una societat carbonària de caràcter republicà que tindrà molts membres a Madrid, Catalunya i Andalusia, fins aconseguir que formin part d'aquesta gran força més de vuitanta mil persones. Però aquesta organització clandestina havia nascut a la Itàlia meridional a començaments del segle XIX i amb la intenció de derrocar les monarquies patrocinades per la Santa Aliança. Recordem que això era un pacte format el 1815 per iniciativa del canceller d'Àustria Metternich, per Rússia, Àustria i Prússia, per al manteniment dels tractats de 1815, enfront de les aspiracions nacionalistes dels petits Estats d'Alemanya i Itàlia sotmesos a les grans potències.

Altres objectius dels carbonaris eren establir governs democràtics i promoure la definitiva unitat italiana. Després de la restauració dels Borbons, el 1814, ja acabada l'època bonapartista, el moviment es va estendre per França. Els carbonaris, per tant, enemics jurats de la casa borbònica i de l'Imperi Austríac que els protegia, es mogueren en l'ombra en una lluita sense descans. Quan Mazzini, Giuseppe Mazzini (1805-1872) creà el moviment de la Jove Itàlia pogué absorbir molts membres d'aquesta societat. Mazzini no havia perdut un instant en la defensa dels seus ideals i va estendre la seva propaganda i els seus homes no només a tota Itàlia, sinó també a Suïssa i Anglaterra. Els carbonaris funcionaven de manera jerarquitzada, en grups de vint membres. Es dividien en les que deien Venta, Venta-mare, Venta-alta o Consell Suprem. Això tenia, fins i tot, una tradició medieval, solidaritat per grups i la vintena com a nombre més significatiu. Així, cercant en altres organismes de les ciutats-estat italianes, trobam, per exemple, els estatuts dels «Spade», on hi podem llegir:

«Els nostres membres s'han de donar suport i defensar-se uns els altres contra tots, dintre del municipi i fora d'ell. Si qualsevol d'ells té un plet amb un poderós cavaller o lletrat, en el tribunal de qualsevol jutge, laic o clerical, els nostres oficials han d'escollir un centenar entre els millors i més savis dels nostres membres i dividir-los en unitats de vint. Aquests homes han d'acompanyar el nostre germà, ja sia en el tribunal o fora d'ell, els cent tots plegats si fos necessari...».

La fidelitat a la causa s'expressava, entre els carbonaris, mitjançant algunes rares cerimònies, segurament inventades per tal d'impressionar els novicis.