«Cerc la perfecció de la meva pintura a través de la simplificació formal»

El recull aplega un grup d'obres sòlides i molt coherents, entre les quals destaca una sèrie que l'artista anomena Portals, una definició donada pel crític d'art de la revista Estafis Robert Hughes durant una visita al seu estudi. «Són quadres que representen formes tancades dins un altre espai, rectangles dins un altre rectangle», explica Ramon Canet, un artista a qui agrada poc haver de parlar de la seva obra.

En aquests llenços, de gran format, impressionants, la matèria cobra una gran importància. «M'interessa que la matèria vagi creixent a mesura que creix el quadre», explica. Un aspecte que deixa de ser preponderant en altres obres en les quals impera el blanc i negre i en què «és més important el gest -que no ho he abandonat mai, ni el puc abandonar- i el joc amb les transparències de blanc damunt negre», afirma. Aquestes pintures són abstraccions gestuales i líriques.

Aquesta exposició servirà per mostrar l'evolució en el procés constant d'investigació del llenguatge abstracte que segueix Ramon Canet, el qual subratlla que «cada dia faig menys concessions al llenguatge i cerc que sigui més senzill, però més profund: la meva intenció és que els meus quadres contenguin allò essencial».

L'artista cerca que la seva pintura indueixi l'espectador a reflexionar. Així, no el preocupa la primera lectura dels seus quadres, superficial i impactant, sinó la més profunda, més calmada. «Aquesta és la que val», afirma. I és precisament per aquest motiu que la seva obra es va forjant a poc a poc, amb etapes llargues de contemplació, mirant molt els quadres, fins a estar segur del resultat final. En aquest sentit, els seus quadres tenen un cert aire d'«espiritualitat». «No en el sentit de Balthus, que resava sempre abans de pintar, com a creient fervorós, sinó «perquè necessit que la meva pintura convidi a la contemplació, a la transcendència». «És per això que són tan importants la solitud, la reflexió, la contemplació», manifesta.

Són conceptes molt difícils de trobar en l'art d'avui dia, en el qual predomina allò immediat, l'espectacular. Però Ramon Canet defensa un altre tipus de pintura. «L'art, avui, s'ha prostituït en tots els aspectes. Per això jo pretenc fugir de l'art com a espectacle i preferesc una pintura més intimista. Per mi l'art és una aventura personal, un acte íntim», conclou.