Què passava a Portugal tal dia com avui de l'any 1665? Ho conta al detall Lafuente, el qual ha begut en els papers de Passarello (Bellum Lusitanum, llibres VII, VIII i IX), qui, després de fer-ne complida crònica, afegeix que «malgrat haver quedat fetes malbé les armes de Castella en la guerra de Portugal poc abans de morir el rei, amb alguna energia per part del govern espanyol hauria pogut aconseguir-se, amb probabilitats d'algun èxit, un intent de reconquesta del regne portuguès, aprofitant, això fer, el desordre i el desconcert en la qual es trobava la cort de Lisboa, a conseqüència, pot ser, de la viciosa i trista vida del rei Alfons, sostingut en la seva mala conducta i perverses afeccions pel seu preferit, el comte de Castel-Melhor.
La reina regent, sa mare, cansada de patir disgusts i amargors, havia entregat els segells del regne al seu fill i cercà refugi a un convent; on malalta, morí al poc temps. La vida llicenciosa del rei i els excessos i arbitrarietats del ministre preferit donaren ocasió que es formàs a Portugal un important partit en favor de l'infant Pere, hereu suposat de la corona, tot i que se suposava que Alfons no podria tenir successió, a causa d'una malaltia que patí de nin agreujada amb els seus mals costums...».
Aquest era l'ambient que vivia Portugal quan Mariana Alcoforado, monja portuguesa, que visqué de 1640 a 1723 (tenia 29 anys quan les seves cartes, suposadament apòcrifes, foren publicades), religiosa franciscana, a qui hom atribueix cinc cèlebres cartes amoroses dirigides a l'oficial francès comte de Chamilly, publicades l'any 1669 a la traducció del comte de Guilleragues (Lettres portugaises traduites en français). Tot i que llur autenticitat hagi estat molt discutida, representen un model literari de correspondència amorosa.
El bon amic, professor Grimalt, dedicava un dels seus articles al meu, sobre el tema, aparegut el 28 de març i on encertadament em deia que no és alcanforado sinó alcoforado i que tampoc no és Chanilly sinó Chamilly. I té molta raó, com també té raó en això de dir que en aquests temps d'informàtica les lletres, ben sovint, es trabuquen i les transcripcions, fetes pels genis misteriosos dels ordinadors, ens presenten males jugades. Però sí hauria de precisar que la meva secció «Tal dia com avui» no és només de necrològiques i natalicis sinó també d'altres dades a tenir en compte i així, en el meu article, es deia ben clar que «el 1665 el rei de França Lluís XIV envià un cos expedicionari a Portugal per tal de defensar la independència d'aquell país contra Espanya...».
Aquesta data no es refereix a cap naixença i menys encara a la de Mariana Alcoforado, sinó a la dels seus suposats amors amb un oficial francès, causa de les suposades cartes. Que aquestes són apòcrifes? Ja pot ser, ja! Però al senyor Grimalt, a qui consider el meu mestre en matèria de llegendes, ho ha de considerar «ben trovato». Pel que fa al llinatge Alcoforado podria procedir, efectivament, de l'àrab, «Al-Qafur», que apareix en la llengua portuguesa en el segle XV, vulll dir, documentat, i faria referència, en aquest cas, no a la càmfora sinó a la planta dita en castellà «alcanforada», que és perenne, de la família de les quenopodiàcies i que arriba a tenir entre trenta i cinquanta centímetres d'altura, semblant com de vellut, amb fulles linials de color verd cendre que fan olor de càmfora.
I en el cas que procedís de la càmfora, no tendria res d'estrany la seva abundància en els mercats portuguesos del segle XVII, ja que com sabeu, les fruitetes d'aquesta lauràcia, baies negres de la mida d'un pèsol, de propietats medicinals ben conegudes, era duit de Xina i altres països de les Índies Orientals on, en aquella època, la bandera portuguesa onejava com si fos a ca seva.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.