«Estam vivint dins una societat que està profundament podrida»

Convidada a partircipar a la taula redona La tirania del cos, que reflexionà entorn els desordres alimentaris que afecten els joves, l'autora de Cuando comer es un infierno precisà que aquest llibre «no té res a veure amb la meva malaltia» (patí bulímia), sinó que va néixer de l'atzar. «Cercant a una web informació sobre horari de trens vaig aterrar a una altra d'annorèxia».

«Corpresa» pels continguts, «no em pareixia que els articles que vaig escriure després reflectissin la gravetat del problema». Una investigació basada en testimonis reals de persones afectades culminà amb la redacció d'aquest llibre, que l'ha convertit en una de les més fermes denunciants d'una societat que «més que masclista, és misògina».

Malgrat només fa cinc anys que publica, Freire transmet als seus escrits la seva «passió i vehemència» en abordar diferents gèneres i publicar a un ritme trepidant. Això no obstant, l'escriptora diu sentir-se molt còmoda en la narrativa «tant de ficció com no ficció», i confessa que «hi ha terrenys com el teatre i el guió que encara se'm resisteixen, i -suspira- la poesia també».

Immersa en la correcció d'un assaig sobre literatura anglesa del segle XIX, que espera publicar abans de l'estiu, l'autora bilbaïna, que accepta haver-se convertit en una escriptora «mediàtica», no nega que el Planeta li va permetre «donar-me a conèixer a nivell estatal» i entrar als circuits literaris, on ha pogut conèixer personatges com Saramago i Camilo José Cela, que «no em varen decebre».

Pel que fa a la seva visió sobre el moment actual que viu la literatura, l'autora d'altres títols significatius com Irlanda i Donde siempre es octubre afirmà amb contundència que «està estancat», com ho testimonia el fet que al marge dels poetes «segueix essent l'escriptora més jove que treballa amb una gran editorial i ja duc cinc anys publicant». Tot i això, la novel·lista que, entre d'altres aspectes afirmà que «serà difícil concebre la literatura en un futur sense les eines de la nova tecnologia», lloà el treball de promoció dels concursos i d'institucions com la Fundació Gala.

Pessimista també va ser la interpretació que l'escriptora va fer sobre el moment actual que viu la societat. Connectant amb la intervenció que l'havia duita a Palma, Freire afirmà que «estam vivint en una societat que està profundament podrida, i encara que avui ens estam centrant en la història de la violència per la guerra, quant a qüestions socials i de poder està corrompuda fins al fons».

Espido Freire, que augurà un ressorgiment del conservadorisme per mor de les mentides que du implícites «aquesta societat misògina», mostrà el convenciment que l'occidentalització que viu el món no suposarà que els mals d'Occident s'incorporin a altres cultures. Tot i això, «m'estim més que una nina tengui annorèxia que no pateixi ablació del clítoris».