Una carta de Nietzsche (1863)

Qui era? Un geni? Un boig? És una evidència que molta doctrina nazi es nodrí d'algunes de les seves obres, especialment d'aquelles en les quals denuncia, tot fent servir un llenguatge al·legòric, obscur i profètic, el cristianisme i qualsevol altra forma d'idealisme solidari, unes creences i principis que considera la «moral dels esclaus», expressiva dels valors dels «febles», la pietat, la caritat, que considera que nasqueren del ressentiment al davant dels més forts. Afirma, així mateix, que la democràcia i el socialisme formen part, en versió moderna, d'aquest lamentable i ridícul esperit de «ramat de xotets de cordeta», com un i altre cop els qualifica. Seguint per aquest camí, reclama el poder per a una raça superior, el «superhome», aquell que ha d'heretar la Terra i que s'ha de situar més enllà del bé i del mal. En les edicions crítiques completes del filòsof alemany s'hi poden descobrir nombroses notes de clara intenció antisemita i pangermanista. Així doncs, aquest «enfant terrible» de la filosofia del XIX, que influí en autors com Spengler, Scheler, Ortega i Heidegger. Físicament, no fou cap «superhome», solitari, sempre malalt, i el 1889 patiria un col·lapse mental del qual ja no es recobraria mai. I sembla que essent un al·lot mancava igualment de qualsevol esperit de bonhomia. Tingué molts problemes de disciplina i escrivia a sa mare en aquesta data i en aquests termes que «diumenge passat em vaig embriagar i no en tinc cap excusa, només que no sabia el que puc suportar, i resulta que aquella tarda jo em trobava força nerviós i malsofrit. Al meu retorn a la residència em descrobrí en aquell estat el professor Kern... Em sap molt greu, especialment per la pena que això et pugui produir, la qual cosa no m'havia passat mai abans. Aquest error ha feta malbé la posició, molt bona, de la qual jo gaudia en el darrer semestre... Envia'm la pinteta que et vaig demanar i escriu-me com més aviat millor, però no siguis massa severa amb mi. Penedit, el teu fill: Fritz».