TW
0


Tres dels més joves literats illencs que conreen la narrativa varen tancar ahir el cicle de literatura «Desaïllats», organitzat per la Casa Museu Llorenç Villalonga i la Universitat de les Illes Balears, amb el suport de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Es tractà d'Albert Herranz, Hèctor Hernández i Àlex Volney, que ahir parlaren sobre la gènesi de la seva creació literària i també sobre com l'afecta la insularitat.

Totes les conferències i jornades han estat enregistrades en sistema auditiu i s'estudia la possibilitat de fer una publicació que reculli tant les conferències teòriques com també part de les intervencions que s'han realitzat. En la jornada d'ahir Hernández va oferir una reflexió sobre el conservadorisme que impera en totes les societats illenques en general, i després el va extrapolar a la realitat de les Illes Balears.

La professora de la Universitat Margalida Pons, coordinadora del cicle juntament amb Catalina Sureda, explicà a Diari de Balears que «el fet d'escollir tres joves narradors per acabar el cicle respon a una necessitat de donar una visió més personal i acostada del fet creatiu. Al llarg del cicle ha parlat molta gent de diferents generacions i per això jo crec que era bo que també s'acabàs amb una darrera generació més jove».

Volney fou qui va parlar més sobre les dificultats de l'aïllament, que coneix molt bé perquè treballa com a llibreter, i ho il·lustrà amb exemples pràctics. Herranz, per la seva banda, féu una aproximació més personal al món literari i explicà els motius de la seva elecció pel català com a llengua comunicativa i com havia evolucionat la seva obra literària entre els diferents gèneres.

Margalida Pons es va mostrar «molt satisfeta» pel fet que aquest cicle hagi arribat a les aules de la Universitat. «Un dels principals problemes que tenim en aquests moments és que gairebé no s'estudien els autors vius a les universitats i això és un problema greu. Aquest cicle pot haver obert l'interès per tot un seguit d'autors que actualment estan produint. El contacte directe amb ells ha estat una experiència molt enriquidora per als alumnes, que fins i tot ho havien demanat en diferents ocasions».

Pons va explicar que no creu necessària la creació d'un segon cicle de «Desaïllats», però sí «veig que hauríem de desenvolupar una experiència similar amb altres temes, i molt possiblement amb poetes més que amb narradors. Crec que aquest és el camí que hem de seguir».

Sigui com sigui, el que està clar és que un bon grapat d'autors ha pogut explicar en diferents auditoris com és la seva obra literària i, sobretot, ha servit perquè els alumnes de la UIB sàpiguen que la literatura no la fan només els noms que surten als llibres de text. Està bé recordar-ho.