Maria Antònia Oliver celebra amb una antologia 35 anys de literatura

«L'Illa i la dona» aplega els seus contes des de l'any 1968 i tres d'inèdits

TW
0

ANTONI PLANAS.Palma.
L'Illa i la dona. 35 anys de contes és el títol de l'últim llibre de Maria Antònia Oliver que acaba de publicar l'editorial Edicions 62. El volum reuneix una selecció de contes amb els quals l'escriptora vol celebrar els seus 35 anys dedicats a la literatura.

La selecció ha estat realitzada pel professor de la Universitat d'Alacant Carles Cortès, encara que com explica la mateixa autora, «dels seleccionats jo n'he rebutjat algun perquè no m'agradava i n'he afegit d'altres que creia que havien de ser en un volum com aquest». El conte més antic data de 1968, mentre que el més actual és de 2002. També s'inclouen tres relats inèdits i un estudi sobre la narrativa de l'escriptora.

Oliver s'ha encarregat de revisar tots els relats, «encara que no els he volgut tocar massa per no perdre l'essència que me'ls van portar a escriure'ls», assegura.

Sobre els tres relats inèdits que apareixen al volum, Oliver afirma que «un és un text que vaig llegir en un homenatge que li van fer a Jaume Fuster, el meu marit, a Barcelona. Va ser la primera vegada que vaig parlar en públic sobre ell després de la seva mort». El segon, és un text que l'escriptora va dedicar a Constança, filla de Catalina Valriu i Carles Benito, «que vaig començar a escriure abans de la mort de Fuster i vaig acabar després». I Xicarandana, un relat que «dedic als meus arbres».

Revisar tots aquests contes ha estat tornar la vista enrere i rellegir texts escrits fa molts anys. «Ha estat un treball bell, difícil, que he afrontat amb diferents estats d'ànim. En certa manera, ha estat com repassar la meva obra», afirma l'escriptora. En aquest sentit, assegura que «si he de fer un balanç d'aquests 35 anys diria que som una autora canviant, que cerca el to especial a cada obra. I amb aquests relats es pot veure aquesta característica».

El títol, L'Illa i la dona, ve del fet que «l'illa fa referència al meu país, mentre que la dona ho fa a la feminitat, al feminisme, que han estat dues constants de la meva trajectòria literària».

Oliver opina que la novel·la i els contes són elements d'una mateixa obra. «Van molt relacionats, tant que en moltes ocasions un conte és el germen d'una novel·la. En la meva opinió, la novel·la i el conte és el mateix. En aquest sentit sempre dic que jo només he fet novel·la, malgrat que amb aquest llibre queda clar que tenc una gran producció de contes», declara.