P. GIMÉNEZ.Palma.
La proliferació de grups musicals de cançó lleugera contrastava amb l'aparició de cantautors que tractaven amb dificultat i amb major o menor èxit de donar difusió al seu missatge. La costa vivia l'arribada del turisme de masses i la societat mallorquina, tancada i refugiada fins llavors en el seu aïllament, es preparava per obrir-se al món. Eren els anys 60 i aquesta eclosió contagiaria també els 70, dues dècades en què la historiadora Margalida Pujals s'endinsa per realitzar el seu estudi Oci als anys seixanta. Música, cançó i sales de festa (Edicions Cort, 2002).
Amb aquest títol, l'autora presenta una crònica dels principals esdeveniments relacionats amb l'oci que caracteritzaren la Mallorca d'aquells anys, i que Pujals resumeix de manera breu apuntant «les dimensions que cobra en poc temps aquesta forma d'oci i en una illa petita com la nostra; la valentia dels cantautors, la major iniciativa dels joves i la gran quantitat de sales que es concentraven a Palma».
Després de tres anys d'investigar la premsa de l'època i diferents arxius, la professora d'història a l'IES Sa Pobla estructurà el seu treball diferenciant-hi dos vessants: d'una banda, la nova cançó i, de l'altra, la cançó lleugera. Ambdues línies «es vinculen amb l'entorn i amb els canvis socials i de mentalitat que patí la població mallorquina per l'arribada del turisme».
Quant a la cançó lleugera, Pujals explica que, si bé la major activitat es concentrava a la costa i a Palma -llevat de petites grans excepcions com la iniciativa del Selva Rock-, la majoria de grups de nova creació que apareixen recollits en aquest apartat (Los Bravos, Los Javaloyas, Los Xara, Los Z66, Els Valldemossa...) «es forma a la Part Forana i serveix d'excusa als joves dels pobles per deixar el camp».
Dades curioses com que això no era «ben vist per la família», o el fet que la majoria d'aquestes formacions era integrada per homes que seguien l'estètica Beatle i la més pròxima promoguda pel Dúo Dinámico, són alguns dels aspectes que Pujals ha pogut constatar. La història assenyala també que molts d'aquests grups -dels quals ofereix una petita biografia- apareixien amb temes que explicaven històries d'amor i desamor, i amb altres que parlaven de la riquesa de la terra i les meravelles del paisatge de Mallorca. «Alguns tingueren una vida llarga, com Los 5 del Este, els Z66... i altres una trajectòria efímera», explica la historiadora, per afegir que «el contrapunt d'aquest corrent el posava la nova cançó». Aquesta era promoguda pels cantautors, com Raimon o Maria del Mar Bonet: «Tots dos exemplifiquen com obrava la censura en aquell temps», assenyala la historiadora, per afirmar que la persecució que s'exercia consistia «a redactar informes polítics sobre els artistes, amb controls i censors dels programes musicals», sense obviar la presència policíaca massiva als concerts.
Ja durant els anys 70, l'oferta cultural s'incrementà de manera notable. «La societat mallorquina es va obrint i sorgeixen les sales de festes i els concerts en directe es converteixen en l'oferta més destacada», a més de festivals promoguts per les institucions.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.