Neix Van Dyck (1599)

TW
0

Tal dia com avui neix a Anvers, Bèlgica, el pintor Antoni van Dyck, que és, després de Rubens, el més important pintor de l'escola flamenca. Segons els especialistes, els seus colors tenen un encís inimitable i el seu dibuix és alhora savi i senzill i el seu pinzell, delicat i sincer. Va viure de 1599 a 1641 i quan només tenia desset anys s'independitzà del seu primer mestre, Hendrik van Balen, i ingressà, només dos anys després, el 1618, com a mestre en el gremi de pintors de la ciutat. És en aquest mateix any que es troba documentada la seva col·laboració com a ajudant, en el taller de Rubens de qui, probablement, havia estat alumne uns anys abans. Aquesta etapa, en què Van Dick treballa al costat de Rubens i que va fins a finals del 1620, serà decisiva per a la seva carrera i això el durà a esser el pintor més conegut d'Europa. Una de les seves obres més curioses, en aquest sentit «universalista», és el retrat de Carles I d'Anglaterra. Com diu un altre crític, Van Dick, deixeble avançat de Van Balen, degué la seva relació amb Rubens a la seva entrada en la cort anglesa. El 1632 s'hi posava d'acord i s'instal·lava a Londres com a pintor de Carles I, el qual el féu noble, afavorí el seu casament amb una dama anglesa i el pagà sempre de forma esplèndida. Per això foren nombrosos els retrats pintats per Van Dick del rei, de la reina, de la francesa Enriqueta Maria, dels fills d'aquests.»

En aquest retrat de Carles I, conservat en el Louvre, que és el més famós fet per l'artista, hi podem veure l'actitud del monarca, arrogant, alhora que distingit, on la pintura penetra en la seva psicologia, la mateixa psicologia que li seria fatal, puix que ja és sabut que aquell caràcter el perjudicà. Fill de Jaume I, de la casa dels Stuart, fou un rei arrossegat al despotisme pels seus ministres, Buckingham, Strafford, el bisbe Laud i la seva muller, la reina Enriqueta de França. Això provocà una violenta oposició del Parlament, que envià Strafford al botxí. Aquella execució fou seguida d'una guerra civil entre els parlamentaris i els reialistes. Aleshores, Carles I, refugiat a Escòcia, fou entregat als parlamentaris i Cromwell el condemnà a mort. Fou decapitat a Whitehall el 1649.

Tampoc la vida de Van Dick no fou gaire llarga i moria de tuberculosi a Londres el 1641.