P.GIMÉNEZ.Palma.
«La riquesa instrumental i el color d'aquesta simfonia fan de la partitura la millor composició de Pere Miquel Marqués, la que testimonia l'autor més madur, amb un absolut domini de la tècnica orquestral. No s'ha d'escoltar per ser espanyol o mallorquí, sinó per ser un bon compositor».
Emilio Casares, director de l'Institut Complutense de Ciències Musicals (ICCMU), es referia d'aquesta manera a la Simfonia núm. 4, en Mi Major del compositor de Valldemossa Pere Miquel Marqués (1843-1918). La peça ha estat recuperada a una edició crítica, a càrrec de Ramón Sobrino, gràcies a una nova col·laboració entre la Fundació Pública de les Illes Balears per a la Música i l'ICCMU.
Acompanyat pel delegat de l'SGAE en Palma, Ignacio Martínez; el conseller d'Educació i Cultura, Damià Pons; i el gerent de la Fundació Pública de Balears per a la Música, Abili Fort, Casares presentà ahir el número 22 de la col·lecció, «el nou projecte de recuperació del patrimoni musical de Mallorca», que ja havia promogut amb anterioritat el rescat de peces del mestre Torrandell i les simfonies precedents a la número quatre de Pere Miquel Marqués.
El director de l'ICCMU, que lamentà com «malauradament per als músics la recuperació del patrimoni sempre ha anat majoritàriament vinculada a les arts plàstiques», destacà la importància de promoure la recuperació de les partitures originals i es congratulà «del canvi que l'Estat i, especialment aquesta comunitat» està experimentant respecte a un tema que l'expert va qualificar «d'absoluta transcendència».
Respecte a l'edició crítica que ahir presentà, Casares, que expressà el seu convenciment que «Marqués només començarà a existir quan la totalitat de la seva obra sigui editada», destacà que el compositor mallorquí «va ser el músic simfònic més important d'Espanya», un país de tradició lírica, que va tenir en Marqués l'excepció del segle XIX.
El compositor de Valldemossa, format a Madrid amb Arrieta i a París amb Berlioz, «s'atreví a compondre simfonies en un país sense tradició», per la qual cosa, «la història de Marqués és la història de la simfonia a Espanya», afirmà l'expert.
El director de l'ICCMU va fer notar que allò interessant de l'obra de Marqués és l'evolució que l'autor va experimentar des que va escriure la primera simfonia, fins a l'estrena de la quarta el 1878, i valorà el fet que «les seves obres s'exportaren a tot Europa». Per aquest motiu, Emilio Casares exigí com una «obligació» tornar en aquest autor, que també cultivà la lírica.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.