TW
0

Ha passat a la història com el primer «expert en rendiments», això segons la fórmula «menys treball i més producció». Però més que teòric d'aquestes tècniques fou un enginyer. Naixia a Filadèlfia, Pensilvània, la mateixa ciutat on moriria el 1915, i essent molt jovenet estudià a l'Acadèmia Phillips Exeter. Quan volgué ingressar a la Universitat de Harvard, tot i que era un bon estudiant, fou rebutjat. El motiu, una malaltia ocular. Així, frustrat, cercà feina i la trobà en una siderúrgica, on passa a passa anà progressant, treballant de dia i estudiant de nit, amb una força de voluntat més que admirable. El 1883 es graduava en enginyeria a l'Institut de Tecnologia Stevens i el 1889 esdevenia l'enginyer en cap de l'empresa on tant de temps havia treballat. Inventà moltes coses útils però que no cridaven gaire l'atenció. En canvi, la seva més important innovació consistí a aplicar regles d'enginyeria als éssers humans que dia rere dia duen i pateixen feixuga tasca a les plantes industrials. La seva filosofia era la de racionalitzar la intervenció de la mà d'obra en els esquemes de producció, separant les diferents etapes de cada feina, mesurant la durada dels moviments, cercant la manera d'eliminar esforços innecessaris i temps perduts. Anomenà aquestes tècniques «direcció científica». Els anys li donaren la raó. Però la tasca multitudinària i deshumanitzada també ha tingut els seus crítics, això vol dir que les aplicacions de mesures de rendibilitat laboral també cauen ben sovint en l'abús per part de les empreses.

Taylor visqué, per altra banda, els temps del romanticisme, quan la llibertat i els drets de l'home heretats de la Revolució Francesa es barrejaven amb nacionalismes polítics i historicismes estètics i costumistes. La Cançó del suburbi, de Josep Maria Segarra (Barcelona, 1894-1961) ho explicava anys després quan parlava de «l'home humil que a l'aire ensenya/ un front valent i un ull esclau,/ i va amb la gorra i l'espardenya/ i el farcellet i el vestit blau...», i quan més envant exclama: «Digue'm les vives meravelles/ del teu treball, del teu turment./ Sota el concert de les estrelles/ anem fumant tranquil·lament».

L'anomenada «revolució industrial», també criticada en aquella memorable pel·lícula de Chaplin Temps moderns, feia del menestral amb ofici artesà, un obrer sense quasi personalitat. El pas de la societat agrícola a l'empresa industrial comportava molts d'enganys... Per això, Segarra explicava també que «M'estimo l'horta escanyolida/ que de la fàbrica es ressent,/ i em plau voltar la meva vida/ d'aquest paisatge indiferent...».