Boris Izaguirre: «Espanya va camí de convertir-se en una franquícia de McDonals»

El comunicador parla anit a l'Auditòrium de l'òpera «Madama Butterfly»

15/03/03 0:00

P.GIMÉNEZ.Palma.
«Espanya va camí de convertir-se en una franquícia de McDonals i Disney World». Enginyós i amb una opinió precisa sobre els temes d'actualitat, Boris Izaguirre comparegué ahir davant els mitjans de Palma. El comunicador ho féu no per parlar de la guerra de l'Iraq, expressar la seva opinió sobre «l'egòlatra» de Sadam, reflexionar sobre la situació que viu el seu país, Veneçuela, parlar de qüestions polítiques o de la seva col·laboració a Crónicas. Encara que ho féu, l'escriptor arribà a l'Illa per descobrir una faceta allunyada de l'histriònic personatge de la petita pantalla que l'ha popularitzat: la seva passió per l'òpera.

Convidat per l'Associació d'Amics de l'Òpera del Teatre Principal, Izaguirre parlarà avui a l'Auditòrium, a partir de les 20.00 hores, de Madama Butterfly, l'òpera de Puccini. «La meva visió de Cio-Cio San és el d'una dona d'una enorme vigència i enorme presència tant política, com femenina, social i històrica, que no podria encarnar Ana Botella». Aquestes quatre vessants són les que el periodista i escriptor va prometre abordar a una «xerrada peculiar, personal i arbitrària sobre aquesta òpera i, sobretot, sobre aquest personatge fantàstic», que també posarà en relació amb d'altres dones creades per Puccini.

Vestit informalment, però sense perdre gens ni mica el 'glamour' del que sempre presumeix, Izaguirre es mostrà molt satisfet de col·laborar amb l'associació que contribueix a «mantenir viu l'esperit del teatre», en un moment que no es pot gaudir d'ell, i expressà la seva seguritat que «viurem una estupenda Madama Butterfly».

L'escriptor, que qualificà l'òpera com «l'espectacle que té el do fantàstic d'oferir-te totes les vessants que l'integren», assenyalà que la revolució femenina ha fet que «moltes amigues m'hagin confessat que no poden entendre Cio-Cio San. Personalment, jo crec que és una heroïna del segle XXI, un personatge que no es qüestiona el seu feminisme o indepèndencia, sinó que ha de deixar per un amor les seves tradicions, la seva cultura, la seva essència. Diria que és una qüestió més política».

Izaguirre argumentà que, en la seva opinió, Puccini, qualificat com el més líric i refinat dels compositors del seu temps, «ha estat sempre molt polític, dins de la seva exquisidesa, un home que ha duit temes absolutament importants per a la contemporaneïtat», afirmà i afegí que Madama Butterfly és un títol absolutament encertat, a hores d'ara, «perquè ella és una dona que s'enfronta al canvi absolut de l'occident i ha d'avançar-se al seu temps. El suïcidi de Cio-Cio San no és la mort de la dona, sinó el final d'una cultura», reflexió que va dur Izaguirre a abandonar-se als assumptes de l'actualitat internacional.