Experts investigadors australians han sorprès el món de la ciència amb les conclusions extretes de l'estudi que han duit a terme sobre les restes humanes trobades en el jaciment del llac Mungo (Austràlia), que en la seva opinió replantegen l'antiguitat d'aquestes restes, les més remotes que es coneixen.
En l'edició d'aquesta setmana de la revista especialitzada Nature, els investigadors, científics vinculats a la Universitat de Melbourne (Austràlia), presenten un datat coherent i comprensiu de les restes humanes més antigues que s'han trobat fins ara: les restes humanes desenterrades del llac Mungo (Austràlia).
Els fenòmens -segons el nou estudi- varen tenir lloc fa 40.000 anys, quan el clima estava canviant i la megafauna s'extingia. «Aquesta nova cronologia proporciona un nou quadre de l'Homo sapiens, adaptant-se a un clima en procés de deteriorament en el continent habitat més sec del món», indiquen els autors del treball. Aquestes dades revisades plantegen dubtes sobre especulacions anteriors pel que fa al fet que Austràlia va ser colonitzada abans de les migracions que, suposadament, varen sortir de l'Àfrica.
Fins ara la primera cremació registrada, Mungo I, s'havia datat amb una antiguitat de 26.000 anys. Mungo III, el ritual més antic del món d'enterrament i font d'obtenció de l'ADN mitocondrial més remot, havia estat datat entre els 30.000 i els 43.000 anys i, després, més recentment, es va datar en una antiguitat de 62.000 anys. Aquestes teories tornen a ser, doncs, rebatudes amb les conclusions estretes del treball publicat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.