La Setmana del Llibre en Català obrí amb romanços que reivindicaren la llengua

El trobador començà la seva intervenció amb una corranda, un tipus de cançó tradicional, en la qual repassà la història del paper. Arnella cantà els orígens d'aquest material fins a arribar a la forma anterior que coneixem, el pergamí. Qui és considerat el darrer trobador de Catalunya abandonà per un moment la cançó per referir-se al fet que «aquesta és una fira de llibres, no de paper; per tant, parlarem de llibres». I inicià així la segona corranda, en què contava la història del llibre i en destacava alguns dels seus «curiosos» exemplars, com ara els de família o els de reclamacions.

El rei i la llengua
Però el moment més destacat del pregó fou quan Arnella cantà el romanç que havia compost amb motiu del polèmic discurs que pronuncià el rei amb motiu del lliurament del premi Cervantes de fa dos anys, que ja en el seu moment fou causant d'una gran polèmica. En aquest discurs el rei comentà que el castellà mai no havia estat una llengua d'imposició. En el romanç Arnella rebat les declaracions.

«Qui si diu la mentida se li diu majestat no passa res» fou una de les frases de la cançó, en la qual continuà afirmant que «mani qui mani la veritat és sempre la veritat», en clara al·lusió a la fal·làcia de la frase pronunciada pel rei. Arnella explicà també que «pots parlar contra Déu, però no contra el monarca», i es qüestionà si Joan Carles «no coneix els Decrets de Nova Planta». A la seva cançó el trobador posà a més de manifest que ell ha patit a la seva pell aquesta imposició «inexistent».

A l'acte assistiren el conseller de Cultura del Govern, Damià Pons; la vicepresidenta del Consell Insular i consellera de Cultura, Maria Antònia Vadell; el director general de Política Lingüística, Joan Melià; la presidenta del Gremi de Llibreters, Miquela Serra, i l'editor i llibreter Francesc Moll, que parlà en nom del gremi.

Enguany la trobada arriba a la seva XIV edició i posarà a l'abast dels visitants fins a 20.000 títols i 30.000 exemplars, reunits per les més de 300 editorials procedents de tots els territoris de parla catalana. Les llibreries que participen en aquesta edició són Aloma-Selecta, Colom, Drac Màgic, Llibres Mallorca, Jaume de Montsó, Norma Còmics i Quart Creixent.

El primer que intervingué en la inauguració fou Francesc Moll, que destacà el mèrit que una trobada com aquesta hagi arribat a la seva catorzena edició. També afirmà que «no és fàcil mantenir aquesta activitat i que augmenti cada any». L'editor posà de manifest que «això demostra que la literatura catalana és tan important com qualsevol altra literatura».

Per la seva banda, Joan Melià emfasitzà que aquest encontre «és una llibreria immensa, és una forma perquè tots aquells que compren llibres tenguin molt per triar». El director general de Política Lingüística defensà la continuïtat de l'esdeveniment: «Exemples com aquest s'haurien d'estendre a altres àmbits».

La consellera de Cultura del CIM, Maria Antònia Vadell afirmà que «catorze anys són prou com perquè es consideri la Setmana del Llibre en Català un acte consolidat». Durant el seu parlament, la consellera ressaltà que els «escriptors balears han patit a conseqüència de la insularitat», ja que considera el fet de ser escriptor en una illa «un mal endèmic». Com a possible solució, Vadell proposa «la col·laboració de les institucions amb els diferents sectors que coordinen el sorgiment d'un llibre, plantejant línies d'actuació conjunta».

La Setmana del Llibre en Català romandrà al recinte firal de Palma fins al 23 de febrer i té prevists una sèrie d'activitats, entre les quals destaquen les presentacions de llibres i els homenatges als poetes Vicent Andrés Estellés, Josep Maria Llompart i Tomàs Garcés, en el desè aniversari de les seves respectives morts.