La guerra russojaponesa (1904)

El Govern del tsar nomena comandant en cap de l'Extrem Orient el conegut heroi de guerra Aleix Nicolajevich Kuropatkin, el qual no trobarà més que entrebancs en la seva gestió. Fins i tot amb l'almirall Alecseyev, que és el «virrei» del territori. Enmig de la guerra, començada el dia 6 sense declaració prèvia, i després dels èxits de l'almirall Togo, les coses havien pres molt mala cara per a la «Santa» Rússia. Els russos, que en el primer moment no donaven gaire importància al conflicte i confiaven en una guerra curta i victoriosa, destacaven per la seva indisciplina i desorganització. Es donava el cas que oficials russos retiraven les seves tropes del front i es negaven a combatre amb l'excusa d'estar defensant «raons d'honor». Si a les escoles de Sant Petersburg els mestres mostraven el mapa asiàtic als nins i deien que aquells «petits simis grocs» eren batuts en tots els fronts, la realitat era ben diferent. Els cent mil homes russos anaven essent derrotats pels tres-cents trenta mil combatents japonesos. D'aquesta manera i en poques setmanes el II Exèrcit del Japó travessava el riu Jalu, que era la frontera entre Corea i Manxúria. Així, el general Oku posava en desordenada fuita les tropes russes, mentre a Port Arthur, els seixanta mil homes de guarnició, eren assetjats per dues divisions. Oku seguí, per altra banda, avançant. Fou aleshores quan el ja esmentat general Kuropatkin li oposà forta resistència, causant moltes baixes als asiàtics, i suportant aquella empenta massiva fins a finals de l'estiu.