Miquel Ferrà i Martorell14/02/03 0:00
TW
0

El Govern del tsar nomena comandant en cap de l'Extrem Orient el conegut heroi de guerra Aleix Nicolajevich Kuropatkin, el qual no trobarà més que entrebancs en la seva gestió. Fins i tot amb l'almirall Alecseyev, que és el «virrei» del territori. Enmig de la guerra, començada el dia 6 sense declaració prèvia, i després dels èxits de l'almirall Togo, les coses havien pres molt mala cara per a la «Santa» Rússia. Els russos, que en el primer moment no donaven gaire importància al conflicte i confiaven en una guerra curta i victoriosa, destacaven per la seva indisciplina i desorganització. Es donava el cas que oficials russos retiraven les seves tropes del front i es negaven a combatre amb l'excusa d'estar defensant «raons d'honor». Si a les escoles de Sant Petersburg els mestres mostraven el mapa asiàtic als nins i deien que aquells «petits simis grocs» eren batuts en tots els fronts, la realitat era ben diferent. Els cent mil homes russos anaven essent derrotats pels tres-cents trenta mil combatents japonesos. D'aquesta manera i en poques setmanes el II Exèrcit del Japó travessava el riu Jalu, que era la frontera entre Corea i Manxúria. Així, el general Oku posava en desordenada fuita les tropes russes, mentre a Port Arthur, els seixanta mil homes de guarnició, eren assetjats per dues divisions. Oku seguí, per altra banda, avançant. Fou aleshores quan el ja esmentat general Kuropatkin li oposà forta resistència, causant moltes baixes als asiàtics, i suportant aquella empenta massiva fins a finals de l'estiu.

Mentrestant, a Rússia, el fanatisme patriòtic ho dominava tot i, com exemple, n'hi ha prou amb el procurador del Sant Sínode, el pope Pobedonostsef, que havia estat el preceptor de Nicolau II, que predicava, dirigint els seus mots al tsar: «Nostre Senyor i Déu Jesucrist t'ha imposat la sagrada missió d'erigir la Creu ortodoxa a l'Extrem Orient, entre pobles que no creuen en Déu, sinó en els ídols, i que lluny de representar en la terra la divina imatge, més semblen l'espècie impura dels simis...».

I l'Estat Major del tsar envià a la guerra moltes altres tropes mitjançant ferrocarril. Però la situació era més difícil del que semblava. Els nipons eren uns autèntics diables en destruir vies de tren. S'acostaven les darreres batalles. Una d'elles la que es donà a la vora del riu Sha entre dos-cents vint mil homes de Kuropatkin i els cent seixanta mil dels generals Oku i Kuroki. Altre cop els russos eren vençuts i patien en aquell enfrontament trenta mil baixes mortals. El drama acabaria amb una gran batalla a la mar. Les dues esquadres es trobaren cara a cara en l'estret de Tsushima. Hi destacà, com a gran vencedor, l'almirall Heihachiro Togo, a bord del cuirassat Mikassa....