El misteri de Lorda (1858)

Miquel Ferrà i Martorell11/02/03 0:00

Tal dia com avui, Lorda, en francès Lourdes, vivia el seu misteri, una font d'espiritualitat que començava a brollar. Un ésser, vingut de més enllà de tot el que és mortal, es manifestava a una pastora, una pastorella, amb tot el simbolisme que això comporta i significa. En aquell poblet del Pirineu, Bernardette Soubirous, Santa Bernadeta (1844-1879), gairebé adolescent, experimentava, a un racó d'una cova solitària (una cova, més simbolisme), l'aparició d'una senyora afable i lluminosa, llum dins la fosca, el llenguatge anímic de la revelació. Se li aparegué catorze vegades, és a dir, tantes com anys tenia. Així ho conta, amb total senzillesa, un dels biògrafs de la santa: «Després d'aquella aparició, Bernadeta anà a casa del capellà, al qual digué: 'La senyora que he vist a la gruta m'ha dit que li digui que li han de construir una capella allà mateix...' El sacerdot, sorprès, respongué amb una pregunta: 'I qui és aquesta senyora? T'ha dit el seu nom? Torna-hi i si la veus, demana-li qui és i què nom. I si vol que jo cregui el que em dius, li fas saber que ha de fer florir la planta espinosa de la cova, com va fer la Mare de Déu de Guadalupe».

Passaren les setmanes. El 25 de març, Bernadeta, revestida de coratge, per tres vegades, preguntà: 'Senyora, em vol fer el favor de dir-me qui és vostè? L'aparició, juntant les mans i aixecant la mirada respongué: 'Som la Immaculada Concepció». Però Bernadeta que no comprenia aquelles paraules, les anà repetint, un i altre cop, camí del poble i corrent, entrà a casa del capellà per a dir-li el nom de la senyora. L'abat Peyramale restà molt impressionat. 'Però nina... Tu saps què vol dir això? Saps què signifiquen aquests mots? Que és això d'Immaculada Concepció?' Tanmateix, ella no en tenia idea. Feia quatre anys que Pius IX havia definit aquell dogma. Era el tres de juny de 1958 quan Bernadeta va fer la primera comunió. En aquella avinentesa, monsenyor Teodor, bisbe de Tarbes, volgué parlar amb la pastora i li va fer preguntes sobre el seu futur... Una d'aquelles preguntes fou si havia pensat alguna vegada a fer-se monja. La resposta no li vingué de nou: 'Es clar que sí, monsenyor, però és impossible, no tenc ni preparació ni dot...».

Però el bisbe va fer passes i Bernardeta pogué professar com a religiosa en un convent de Nevers. Aquesta devoció va tenir, des de finals del segle XIX, un important arrelament a Mallorca, especialment a Sóller i sa Pobla. En el primer cas, potser per influència de tants de fills emigrats a França durant la jovenesa (i maduresa), han abundat, durant anys, les petites grutes de jardí que reprodueixen, amb petites escultures, aquelles aparicions de Lorda. Curacions, moltes vegades inexplicables, han fet d'aquella ciutat un dels primers llocs de peregrinació catòlica.