Tal dia com avui era reobert el concili de Vienne, en el Delfinat, al davant del qual havien estat presentades diferents proves contra l'Orde dels Templers. Tots els prelats, llevat de quatre bisbes, eren partidaris de sentir la declaració dels templers i de deixar-los defensar-se. Però el papa Climent V, amenaçat per les tropes del rei francès, Felip IV, que volia l'extermini dels membres d'aquell orde cavalleresc, acusat d'heretgia, la qual cosa significava aconseguir les seves riqueses per part de la corona.
Climent V decidí actuar de seguida, i així, redactà la butlla «Vox Clamentis». Aquest document diu que a la vista de la mala fama dels templers, de les sospites i acusacions sobre tots ells vessades, l'orde quedava dissolta. Tanmateix, el rei francès restaria ben fotut en aquell afer. Per una altra butlla, «Ad Providam Christi» el papa repartia els béns del Temple entre els Hospitalaris i els de Castella i Lleó entre altres ordes que recolliren en els seus monestirs als templers foragitats dels seus convents i fortaleses. Felip IV s'enfurismà amb la decisió del pontífex. Ja no podria omplir les seves arques amb els tresors templers. Però tanmateix hi sortia guanyant. La Corona devia molts doblers al Temple i desaparegut el creditor, desaparegut el deute. Cal dir que a diferents estats de les Illes Britàniques, Xipre, Alemanya, Itàlia i la Península Ibèrica s'havien nomenat comissions d'investigació i que els escorcolls i els interrogatoris havien demostrat que els templers eren innocents. El papa es reservà la potestat de judicar els quatre màxims jerarques de l'orde, és a dir, el gran mestre Jacques de Molay i els seus companys Hugues de Pairaud, Geoffroi de Charnay i Geoffroi de Gonneville.
Després de tenir-los empresonats molts mesos, el 18 de març de 1314 eren portats a la plaça de davant la catedral parisenca de Nôtre Dame i sotmesos a un tribunal de bisbes. El poble, com és natural, hi acudí formant gran munió. El bisbe de Sens, principal enemic dels templers, prengué la paraula. Jacques de Molay, que declarà haver mentit per tal que els seus companys no fossin torturats fins a la mort i que la seva confessió signada de culpabilitat era totalment falsa, començà a encendre els ànims del públic. Llavors quan Hughes Pairaud cridà que allò era una gran injustícia i que tant el rei com el pontífex havien posat un parany a l'orde per tal de fer robatori dels seus béns, la gent, convençuda per aquells mots, anà contra el cadafal dels jutges amb intencions agressives. És de suposar que alguns d'aquells bisbes i cardenals haurien mort a bastonades si els soldats de la guàrdia reial no ho haguessin evitat.
En vista que els templers gaudien de les simpaties populars, el rei no els volgué donar més temps. Els executaren a la foguera en un lloc avui conegut com Vert-Galand. És curiós que trobant-se Jacques de Molay a punt de morir cremat, digué al rei i al papa: «Us pensau que nosaltres morim ara i que vosaltres ens heu de sobreviure molt temps. Però anau ben errats. Morireu de les nostres pròpies mans...». I així va ser. Tant Climent V com Felip IV moriren aquell mateix any.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.