El menjador de l'Escola d'Hostaleria de la UIB tornà a vestir-se de gala, dilluns vespre, en rebre les autoritats més destacades de l'illa i les personalitats més reconegudes dins del món de la cultura, les arts, les lletres i la societat de Palma. De fet, l'edició d'enguany va ser una de les que aconseguí reunir més representants plàstics i literaris, encara que això féu més notòria l'absència de figures relacionades amb el món del teatre i de la música.
Menys glamourosa que en altres edicions -amb petites excepcions com Carme Feliu, «sempre espectacular» comentaven a la seva esquena, i la senyora de Joan Bauçà, amb un elegant i suggerent model-, la gala va transcórrer de manera harmoniosa com estava previst: un menú exquisit, les veus de la Capella per amenitzar els cafès i un sentit discurs del batle per cloure l'acte de lliurament dels Premis.
Presentats per Kika Ramis i Raimond Jaume, successivament pujaren a l'escenari l'arquitecte Tono Vila Ramis, premi Guillem Sagrera d'Arquitectura; Neus Canyelles, premi Llorenç Villalonga de Novel·la, que va dedicar el guardó «a la meva filla Rosa, que m'ha dit que m'esperaria desperta»; Txema Martínez, premi Joan Alcover de Poesia; i Rafel Perelló, premi Antoni Gelabert d'Arts Plàstiques.
Va ser en anunciar la portaveu del jurat d'aquest darrer guardó, Maria Lluïsa Borràs, quan va tenir lloc l'anècdota més comentada de la vetlada. La comissària i crítica d'art María José Coromines interpretà el paper de la deessa Juno al banquet dels Ciutat de Palma, encara que no va dur la discòrdia sinó el desconcert entre els convidats en increpar i acusar Borràs de «venuda». Amb aquesta acció Corominas volgué denunciar públicament «la trajectòria professional plena d'irregularitats» de la representant del jurat d'Arts Plàstiques. Això no obstant, la comissària va deixar clar que «no tenc res en contra del premiat» i lamentà si d'alguna manera havia pogut perjudicar el seu moment de glòria.
La cerimònia també visqué al seu rerefons altres anècdotes pròpies d'un acte que, degut al retard amb què va començar -quasi una hora- es va prorrogar fins a la 1.00 de la matinada.
Els més perjudicats d'aquesta tardança varen ser Joan Bibiloni i els seus acompanyants, que, després d'haver assajat, tornat a casa per canviar-se i retornar per cloure l'acte amb la seva actuació, varen veure com el seu repertori serví per amenitzar la marxa dels convidats. Bibiloni estava desolat quan va finalitzar.
Aixó va fer que el director general de Cultura i candidat a la batlia de Palma, Pere Muñoz, fes broma en anunciar que «l'any que ve canviarem el lliurament dels premis i els atorgarem més modernitat per fer-los més vius», ja que, segons opinà, la gala havia estat «massa formal i llarga». Muñoz també hauria de pensar incloure el premi Ciutat de Palma de Teatre que els representants de l'escena demanaren.
Les darreres fotos i el vertiginós desmuntatge de les taules al ritme de Played a live, a càrrec dels alumnes de l'Escola, marcaren la fi de la 47a edició dels Ciutat de Palma.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.