Blaise Pascal, il·lustre matemàtic, físic i filòsof, nascut a Crermont el 1623, mort el 1662, fou també un gran escriptor. Als setze anys va escriure un tractat de les seccions còniques que deixà amb la boca oberta Descartes. En tenia divuit quan inventà una màquina de calcular. Descobrí les lleis de l'equilibri dels líquids, el triangle aritmètic, el càlcul de les probabilitats, la premsa hidràulica, la teoria de la ruleta, etc. Després de tenir un accident de cotxe a Neully, va patir terribles al·lucinacions. Ja millor, però sempre espantat per la presència propera de la mort que tots tenim, decidí estudiar els problemes de la religió. Es refugià a Port-Royal, on visqué de manera ascètica i en el debat entre jansenistes i jesuïtes, es posà de part dels primers en les seves famoses «Provincials».
Ja hem dit que a més de gran savi es compta entre els més importants escriptors de França. Cap a la fi de la seva vida començà a escriure una obra on es proposava fer una apologia de la religió cristiana, és a dir, mostrar la seva excel·lència i la seva grandesa. Però la seva mala salut i una mort prematura li impediren d'acabar l'obra i els seus deixebles en reuniren els fragments i els anomenaren «Pensées». Es tracta de sentències breus, doctrinals, d'alguna manera «aforismes», del grec «aphorismos», que vol dir definició. Això és el que podem constatar en el següent botó de mostra:
«-L'home no és més que una canya, la més feble de la naturalesa, però és una canya que pensa. No és necessari que tot l'univers s'armi per esclafar-lo: un vapor, una gota d'aigua, és prou per matar-lo. Però quan l'univers l'esclafi, l'home seguirà essent més noble que el qui el mati, perquè ell sap que mor, i l'avantatge que l'univers té sobre ell; l'univers no en sap res».
«Els homes, no havent pogut guarir la mort, la misèria, la ignorància, s'adonen, per estar contents, que en res de tot això han de pensar».
«La raó ens comanda molt millor que un mestre: si el desobeïm serem desgraciats, i si desobeïm l'altre serem ximples».
«El cor té raons que la raó no coneix».
«Burlar-se de la filosofia és, veritablement, filosofar».
«Aquells que fan antítesis tot forçant els mots són com els que fan falses finestres per a la simetria. La seva norma no és parlar just però sí fer figures justes».
«Quan un veu l'estil natural se sent admirat i orgullós, doncs s'esperava de veure un autor i es troba un home».
«La veritable eloqüència se'n fot de l'eloqüència; la veritable moral se'n fot de la moral».
«Ens cal del que és agradable i real, però cal que aquest agradable sia pres, ell mateix, de la veritat».
«Xerrador de bones paraules, mal caràcter».
«L'home no és ni àngel ni bèstia, i la dissort vol que qui vol fer l'àngel faci la bèstia».
I per acabar: «Es perillós de dir-li massa a l'home que és igual a les bèsties, sense mostrar-li la seva grandesa. És encara més perillós de fer-li veure massa la seva grandesa sense la seva baixesa. És encara més perillós de fer-li ignorar una cosa i l'altra. Però és més avantatjós de representar-li l'una i l'altra».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.