«Mai no em consideraren guapo, només el galant lleig del cinema espanyol»

Ha participat en nombroses pel·lícules al llarg de la seva carrera. Per a ell, rodar amb James Mason «va ser increïble». De petit veia els seus films, com El presoner de Zenda, i actuar amb ell «es va convertir en un somni».

Del cinema que es fa a Mallorca, Andreu diu que tant «Agustí Villaronga com Toni Aloy són directors i creen històries», encara que no realitzen «cinema mallorquí, perquè a l'Illa no hi ha indústria cinematogràfica».

Opina que «el cinema i el teatre s'haurien d'ensenyar a l'escola i, així, es despertarien inquietuds culturals i artístiques entre els més joves».

Divendres, el VI Festival de Cinema i Vídeo de Palma, en el marc de les festes de Sant Sebastià, l'homenatjarà per la seva trajectòria professional.

"Què se sent en ser homenatjat? 
"No consider que es tracti d'un reconeixement de Simó Andreu, de la meva persona. La idea, crec, és posar sobre la taula el fet del cinema espanyol i jo som una excusa. M'hi he apuntat i ho accept, perquè pot ajudar a fer que la gent conegui i estimi el cinema espanyol. M'interessa que sigui una aportació més. Som a casa meva, Palma no m'ha de fer homenatges. El cinema d'aquí necessita ajuda i hi aport el meu gra d'arena acceptant l'homenatge.

"Per què necessita ajuda? 
"Perquè sempre n'ha necessitada. De cada vegada hi ha menys cinema espanyol, perquè no surten lleis de protecció. Si es protegís igual que altres indústries, tendríem un cinema com el francès. Serà difícil que s'aconsegueixi, sobretot per l'empenta de la indústria dels Estats Units.

"Es fan bones pel·lícules a Hollywood? 
"El cinema americà crea, cada any, deu bones pel·lícules i 900 de nefastes. No entenc com és que la gent va a veure un film en el qual es mostra una altra realitat, tan diferent i llunyana de la nostra.

"El cinema ha de contar les històries pròpies de cada societat? 
"El cine i la literatura són universals i poden explicar qualsevol sentiment, i els sentiments no tenen pàtria. Les emocions s'envolten d'una manera de ser diferent segons la procedència.

"Vós començàreu en el cinema amb la pel·lícula «Cuidado con las personas formales», l'any 1961.
"En tenc un gran record, perquè era la meva primera pel·lícula i, a més, amb un paper coprotagonista. Es tractava d'una comèdia. Va ser meravellós, perquè de cop i resposta vaig arribar a uns estudis, als quals havia anat per veure com s'hi feia feina, i m'agafaren per realitzar una prova. D'aquí em va sortir la possibilitat de fer el film. Quan vaig sortir de sa Pobla, no em pensava mai que em convertiria en actor professional. Em va tocar la loteria.

"Foren durs els inicis? 
"No. Després de rodar Cuidado con las personas formales no em sortiren més papers, però vaig aprofitar el temps per fer teatre. Allà em va veure Paco Regueiro, que havia d'actuar en la seva primera pel·lícula, El buen amor. La història es va seleccionar per anar al Festival de Cannes i, una altra vegada, vaig tenir sort. A partir d'aquí tot va sortir rodat.

"En els anys 60 i 70 us coneixien per la vostra faceta com a galant.
"No era un seductor. Em comparaven amb Jean-Paul Belmondo, era el galant lleig del cinema espanyol. Els guapos eren Carlos Larrañaga o Manolito Gil, alts i rossos. A Espanya, el prototip d'home no seguia aquests esquemes, sinó que s'acostava més a l'estil mediterrani, moreno, com en el meu cas. Podia fer qualsevol paper, i això em va salvar. Per això deien que era camaleònic, perquè tenia un físic especial.

"Us considerau l'actor mallorquí més internacional pels vostres treballs a l'estranger?
"No, perquè Fortunio Bonanova va sortir en una de les millors pel·lícules de la història: Ciutadà Kane, d'Orson Welles. Ja m'agradaria haver-hi participat! Bonanova era professor de música i, si el contractaven, era per a papers de professor de música. No era un actor complet, perquè sempre tenia el mateix rol en la interpretació, el mateix personatge.

"Però vós acabau de participar en un film de James Bond, un dels de més èxit en taquilla i dels més vists.
"És un paper curt que s'ha vist en tot el món, però he participat en altres films que també s'han pogut veure en llocs com Corea. No tenen res a veure amb James Bond, perquè es tracta d'una saga que mou milions d'espectadors, però hi són.

"Us retirareu fent cinema? 
"Simó Andreu encara ha de fer de padrí. Vaig començar la meva carrera fent de galant, després de galant madur i, ara, de pare. Ara em queda el paper de padrí. El físic mana en el cinema, com en tot. Qui és guapo ho és i qui fa de lleig també ho és.

"Com resumiríeu la vostra trajectòria com a actor i com a persona? 
"En les trajectòries sempre falta alguna cosa. Tal vegada no he sabut evolucionar. Tampoc no he estat comerciant, no m'he endinsat mai en el negoci del cinema i, si hi hagués entrat, per ventura hauria fet una carrera més rodona. Però m'estim més venir a Mallorca. Si em proposen cap paper i m'agrada l'agaf, però no el vaig a cercar. Com a persona, hi ha hagut de tot. Un any em va bé i l'altre, no tant. Fruesc del que puc i quan puc, perquè sé que la vida és dura i sempre s'ha de riure.