Simó Andreu passa tota la seva vida en un plató de cinema. És
capaç de ser el més dolent i, alhora, el més bo. «És ofici».
Reconeix que ha tingut sort i que tot li ha sortit rodat.
Ha participat en nombroses pel·lícules al llarg de la seva
carrera. Per a ell, rodar amb James Mason «va ser increïble». De
petit veia els seus films, com El presoner de Zenda, i actuar amb
ell «es va convertir en un somni».
Del cinema que es fa a Mallorca, Andreu diu que tant «Agustí
Villaronga com Toni Aloy són directors i creen històries», encara
que no realitzen «cinema mallorquí, perquè a l'Illa no hi ha
indústria cinematogràfica».
Opina que «el cinema i el teatre s'haurien d'ensenyar a l'escola
i, així, es despertarien inquietuds culturals i artístiques entre
els més joves».
Divendres, el VI Festival de Cinema i Vídeo de Palma, en el marc
de les festes de Sant Sebastià, l'homenatjarà per la seva
trajectòria professional.
"Què se sent en ser homenatjat?
"No consider que es tracti d'un reconeixement de Simó Andreu, de la
meva persona. La idea, crec, és posar sobre la taula el fet del
cinema espanyol i jo som una excusa. M'hi he apuntat i ho accept,
perquè pot ajudar a fer que la gent conegui i estimi el cinema
espanyol. M'interessa que sigui una aportació més. Som a casa meva,
Palma no m'ha de fer homenatges. El cinema d'aquí necessita ajuda i
hi aport el meu gra d'arena acceptant l'homenatge.
"Per què necessita ajuda?
"Perquè sempre n'ha necessitada. De cada vegada hi ha menys cinema
espanyol, perquè no surten lleis de protecció. Si es protegís igual
que altres indústries, tendríem un cinema com el francès. Serà
difícil que s'aconsegueixi, sobretot per l'empenta de la indústria
dels Estats Units.
"Es fan bones pel·lícules a Hollywood?
"El cinema americà crea, cada any, deu bones pel·lícules i 900 de
nefastes. No entenc com és que la gent va a veure un film en el
qual es mostra una altra realitat, tan diferent i llunyana de la
nostra.
"El cinema ha de contar les històries pròpies de cada
societat?
"El cine i la literatura són universals i poden explicar qualsevol
sentiment, i els sentiments no tenen pàtria. Les emocions
s'envolten d'una manera de ser diferent segons la procedència.
"Vós començàreu en el cinema amb la pel·lícula «Cuidado con las
personas formales», l'any 1961.
"En tenc un gran record, perquè era la meva primera pel·lícula i, a
més, amb un paper coprotagonista. Es tractava d'una comèdia. Va ser
meravellós, perquè de cop i resposta vaig arribar a uns estudis,
als quals havia anat per veure com s'hi feia feina, i m'agafaren
per realitzar una prova. D'aquí em va sortir la possibilitat de fer
el film. Quan vaig sortir de sa Pobla, no em pensava mai que em
convertiria en actor professional. Em va tocar la loteria.
"Foren durs els inicis?
"No. Després de rodar Cuidado con las personas formales no em
sortiren més papers, però vaig aprofitar el temps per fer teatre.
Allà em va veure Paco Regueiro, que havia d'actuar en la seva
primera pel·lícula, El buen amor. La història es va seleccionar per
anar al Festival de Cannes i, una altra vegada, vaig tenir sort. A
partir d'aquí tot va sortir rodat.
"En els anys 60 i 70 us coneixien per la vostra faceta com a
galant.
"No era un seductor. Em comparaven amb Jean-Paul Belmondo, era el
galant lleig del cinema espanyol. Els guapos eren Carlos Larrañaga
o Manolito Gil, alts i rossos. A Espanya, el prototip d'home no
seguia aquests esquemes, sinó que s'acostava més a l'estil
mediterrani, moreno, com en el meu cas. Podia fer qualsevol paper,
i això em va salvar. Per això deien que era camaleònic, perquè
tenia un físic especial.
"Us considerau l'actor mallorquí més internacional pels vostres
treballs a l'estranger?
"No, perquè Fortunio Bonanova va sortir en una de les millors
pel·lícules de la història: Ciutadà Kane, d'Orson Welles. Ja
m'agradaria haver-hi participat! Bonanova era professor de música
i, si el contractaven, era per a papers de professor de música. No
era un actor complet, perquè sempre tenia el mateix rol en la
interpretació, el mateix personatge.
"Però vós acabau de participar en un film de James Bond, un dels
de més èxit en taquilla i dels més vists.
"És un paper curt que s'ha vist en tot el món, però he participat
en altres films que també s'han pogut veure en llocs com Corea. No
tenen res a veure amb James Bond, perquè es tracta d'una saga que
mou milions d'espectadors, però hi són.
"Us retirareu fent cinema?
"Simó Andreu encara ha de fer de padrí. Vaig començar la meva
carrera fent de galant, després de galant madur i, ara, de pare.
Ara em queda el paper de padrí. El físic mana en el cinema, com en
tot. Qui és guapo ho és i qui fa de lleig també ho és.
"Com resumiríeu la vostra trajectòria com a actor i com a
persona?
"En les trajectòries sempre falta alguna cosa. Tal vegada no he
sabut evolucionar. Tampoc no he estat comerciant, no m'he endinsat
mai en el negoci del cinema i, si hi hagués entrat, per ventura
hauria fet una carrera més rodona. Però m'estim més venir a
Mallorca. Si em proposen cap paper i m'agrada l'agaf, però no el
vaig a cercar. Com a persona, hi ha hagut de tot. Un any em va bé i
l'altre, no tant. Fruesc del que puc i quan puc, perquè sé que la
vida és dura i sempre s'ha de riure.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.