Es necessiten molts de braços per davallar el pi.

TW
0

Els joves de Pollença, malgrat les inclemències del temps, anaren, com cada any a tallar i davallar el pi de Ternelles, que el dia de Sant Antoni es transportarà fins a la plaça del poble des d'on s'aixeca perquè els joves s'enfilin fins a dalt. Aproximadament a les 10.00 del matí d'ahir, una trentena de persones anaven cap a la tala del pi, que s'obria amb un típic berenar de pa amb oli amb arengades, vi, i en acabar un glopet de l'autòcton mesclat.

El pi que enguany feia uns 22 metres contant amb el brancam superior, és tallat pels joves de la vila que després li treuen l'escorça amb les eines específiques que duen per fer-ho, per així dificultar-hi l'ascens durant la festivitat de la revetlla de Sant Antoni. Després de tallar-lo i llevar-li l'escorça i el brancam, baixen el tronc fins a un lloc pla on el carreguen al carro que després empraran per dur el tronc fins al poble.

Notícies relacionades

Un cop al carro, el pi és transportat fins a l'entrada on romandrà fins al 16 de gener. Entre els presents destacava l'amo en Formentor, de 81 anys, que fa més de 60 que no ha fallat mai a l'hora de tallar el pi. Quan era jove, ell i el seu germà, tots sols, tallaven el pi, amb destrals i el davallaven, fins fa un parell d'anys en què un dels germans va morir.

Alguns dels assistents assegurava que «el que ara fan amb les motoserres, els germans Formentor ho feien amb destrals, i si deien que el pi cauria a un lloc determinat, no fallaven mai de més d'un metre». Enguany, l'amo en Formentor, tot sol no fallà, però deixà que els més joves tallassin l'arbre i ell els dirigia des de baix, tot i que a l'hora d'escorçar l'arbre ja fou el primer i era el més ràpid.

Un cop carregat el tronc al carro i preparat pel seu proper trasllat, tots els assistents gaudeixen d'un arròs brut a una portassa que hi ha a l'entrada de la finca de Ternelles, i l'acte es dóna per conclòs, en el cas d'ahir, ho féu voltant les 5.00 de l'horabaixa. Tot i l'espectacularitat del muntatge, els pollencins coordinen el treball de manera que s'assembli més a una festa que a la feina que realment s'està fent, tot i que no es podien evitar algunes referències a desgràcies del passat.